resum de la xerrada 26 febrer | resumen de la charla 26 febrero

Estimades famílies,

Com sabeu, el passat dia 26 de febrer vam organitzar una xerrada a l’ Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona amb Anna Maria Vidal i Lluís Sala, advocats especialistes en kafala.

Pels que hi estigueu interessats, hem preparat un resum de la xerrada, si voleu que us l’enviem només cal que ens ho demaneu amb un missatge a ima@amicsinfantsmarroc.org.

Queridas familias,

Como sabéis, el pasado día 26 de febrero organizamos una charla en el Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona con Anna Maria Vidal y Lluís Sala, abogados especialistas en kafala.

Para los que estéis interesados​​, hemos preparado un resumen de la charla, si queréis que os lo enviemos sólo tenéis que pedírnoslo con un mensaje a ima@amicsinfantsmarroc.org.

IMA Amics dels Infants del Marroc
associació de famílies
Diagonal 365, 1er. 2a.
08037 – Barcelona
 
ima@amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.wordpress.com

atenció a les families | atención a las familias

Estimades families,

Us volem comunicar que, de moment, no podem fer atenció telefònica a les famílies, tant bon punt tornem a tenir disponibilitat us avisarem. De moment podeu contactar amb nosaltres per correu electrònic, on us seguirem atenent com sempre.

Queridas familias,

Os queremos comunicar que, de momento, no podemos hacer atención telefónica a las familias, en cuanto volvamos a tener disponibilidad os avisaremos. De momento podéis contactar con nosotros por correo electrónico, donde osseguiremos atendiendo como siempre.

IMA Amics dels Infants del Marroc
associació de famílies
Diagonal 365, 1er. 2a.
08037 – Barcelona
 
ima@amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.wordpress.com

canvi de dia en l’atenció a les families | cambio de día en la atención a familias

Estimades families,

Us volem comunicar que canvia el dia de la nostra atenció telefònica, a partir del 9 d’octubre de 2012 serem al telèfon els DIMARTS en el mateix horari, de 7 a 9 del vespre, enlloc dels dimecres.

Queridas familias,

Os queremos anunciar que cambía el día de nuestra atención telefónica, a partir del día 9 de octubre de 2012 estaremos al teléfono los MARTES en el mismo horario, de 7 a 9 de la tarde, en lugar de los miércoles.

IMA Amics dels Infants del Marroc
associació de famílies
Diagonal 365, 1er. 2a.
08037 – Barcelona
 93 488 34 45
(dimarts | martes19:00 – 21:00h.)
ima@amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.org

www.amicsinfantsmarroc.wordpress.com

(23) Quina és la millor ciutat per a fer una kafala?

Aquesta és la pregunta del milió, la més compromesa i difícil de respondre. Pensem que, al final, cada família ha de prendre aquesta decisió per si mateixa. IMA no pot actuar com ECAI, ni derivar famílies a una ciutat o un altre. Seria una gran responsabilitat per a nosaltres, absolutament inassumible. Això si, intentarem informar-vos de la situació actual a cada ciutat, i en cada moment, de forma individualitzada, com millor puguem i sapiguem. Intentarem, amb la vostra ajuda i el contacte regular amb les advocades, saber quantes famílies esperen a cada ciutat, i informar-vos, per evitar les aglomeracions de que hem parlat i que poden fer perillar els processos. L’elecció de la ciutat també depèn de les característiques de la famílies: de la disponibilitat per a viatjar, del cost de les advocades que podem assumir, de si parlem francès, si coneixem el Marroc o tenim experiència viatjant, de si tenim amics en alguna ciutat particular, de quant estem disposats a esperar per a una assignació, etc.

també et pot interessar:
preguntes més freqüents

(22) S’ha de fer un seguiment de la kafala?

Segons la llei de la kafala (Art. 19 i 20) el seguiment de la kafala és obligatori. En el cas de residir al Marroc, ho fa el jutge tutelar de la circumscripció de residència, però si es viu a l’estranger ho fan els serveis consulars marroquins. El consolat envia llavors aquests seguiments al jutge tutelar del nen.

Es important fer aquest seguiment, ja que en general és la única informació que reben els jutges sobre la situació dels menors que han donat en kafala i que resideixen a l’estranger. La no realització d’aquests seguiments ha motivat que alguns jutges siguin reticents a l’hora de donar kafales a estrangers. Moltes vegades el seguiment no es fa per què, en transcriure el nom i adreça dels tutors de l’àrab a l’espanyol, es perd informació i les citacions no arriben al destinatari. Per això és important registrar al nen en el Consolat Marroquí de la nostra ciutat quan arribem a casa.

Normalment, els seguiments es fan amb una única entrevista per part de l’assistenta social del consolat en que ens fan algunes preguntes simples (si està escolaritzat, be de salut, ben adaptat, etc. ) i cap referència a com de bons musulmans som. El nen ha de venir a l’entrevista, que en ocasions es fa en algun parc públic on el nen pugui jugar, en comptes del consolat.

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

SEGUIMENTS POSTKAFALA
REGISTRE CONSULAR
SEGUIMENTS CONSULARS

(21) Es necessari el certificat d’idoneïtat (CI)?

La llei de la kafala no en parla del CI. El seu equivalent serien les 4 enquêtes. No obstant, es absolutament imprescindible per aconseguir el visat per poder viatjar a Espanya. Per tant, ningú hauria d’iniciar una kafala sense CI. De fet, encara que la llei no en parla, els jutges al Marroc acostumen a demanar el CI per assegurar-se de que no sorgiran problemes posteriors.

També hem de dir que, encara que el CI ens declari idonis per fer una kafala, això es paper mullat per el jutge ja que és ell i no l’administració espanyola qui ens ha d’avaluar.

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

(20) Algú dubtarà de la meva conversió?

En principi no. Això es important dir-ho, ja que hi ha famílies que es pensen que al Marroc ningú es creurà que s’han convertit realment a l’islam, i dubten quan els hi pregunten, o donen per fet que només cal dissimular una mica. S’ha de pensar que al Marroc, el natural és ser musulmà, i que ningú s’estranya de que un altre ho sigui. Contràriament a la tradició catòlica, on hi ha un capellà que et bateja, una església, etc. a l’islam la religió es viu com una cosa més personal i individual, no hi ha un bateig que depengui d’un altre, sino que és un mateix qui s’auto-declara musulmà. Si li preguntem a un bon musulmà, ens dirà que ell no és qui per jutjar la fe d’un altre, i que això només Déu ho pot jutjar

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

(19) En què consisteix la conversió a l’islam?

A l’islam no existeix un acte ritual com pot ser el bateig en el cristianisme. Per ser considerat musulmà només cal proclamar públicament la teva creença en els 5 pilars o preceptes de l’islam. Ara bé, el Marroc és un estat confessional, i un dels requisits que es demana als estrangers per a fer la kafala és un certificat conforme s’és musulmà. Aquest certificat no el pot fer cap imam ni associació islàmica espanyola, l’ha de fer un addoul (notari corànic) que és un funcionari del govern marroquí. Per tant, no es tracta d’un acte de conversió, pròpiament dit. Com acte administratiu és senzill i consisteix en dir, davant de l’addoul, la següent frase, amb el dit índex de la mà dreta assenyalant al cel: لا إله إلا الله محمد رسول الله

La seva pronunciació aproximada correspon a:

Ašhādu anna lā ilāha illā [A]llâhu wa anna Muhammadan rasūlu l-lâh

On la “sh” es pronuncia com la “x” catalana de xocolata o la “sh” anglesa de “shell”, la “ll” es pronuncia com una “l” llarga (geminada), i la “h” es pronuncia com una “j” aspirada, com la “h” anglesa de “have”. Algunes vegades s’omet el “ashadu anna” (jo declaro).

La seva traducció és “Declaro que no hi ha més Déu que Alà, i que Mahoma és el seu profeta”, que és el primer (i més important) pilar de l’islam.

La frase s’ha de saber de memòria en àrab, així com el nom dels cinc pilars de l’islam:

(a)  Shahada (declaració, testimoni): és la declaració de fe, el més important dels pilars. És el que proferim en la conversió.

(b)  Salat (oració, devoció): consisteix en resar 5 cops al dia (alba, migdia, tarda, posta de sol i nit) en direcció a la Meca.

(c)  Zacat (almoïna): donant part de les riqueses als més pobres.

(d)  Sawm (dejuni): consisteix, a grans trets, en dejunar des de que surt el sol fins que es pon, durant el novè mes de l’any o mes de Ramadà.

(e)  Hajg (peregrinació): consisteix en anar un cop a la vida de peregrinació a la Meca, sempre que es pugui costejar el viatge.

Segons quin sigui el nostre nom, és possible que haguem d’escollir un nou nom d’ús habitual als països islàmics.

S’ha de dir que els pilars no són de compliment absolut. Per exemple, les embarassades, nens, malalts, viatjants, etc. estan exempts de fer el ramadà, i el zacat i hajg s’han de complir dintre de les nostres possibilitats.

En el món islàmic “Déu” i “Alà” són paraules sinònimes. Per tant, l’acte no s’ha d’interpretar com que deixem de creure en Déu per començar a creure en Alà, simplement, declarem la nostra fe en un únic déu. La transcendència de l’acte, des del punt de vista ideològic o religiós, és la que cadascun li vulgui donar.

En algunes ciutats, durant l’enquête islàmica també ens poden demanar que recitem de memòria i en àrab la al-fatiha (primera sura de l’Alcorà, que es composa de 7 versos).

Bismillāhi r-raḥmāni r-raḥīm

Al ḥamdu lillāhi rabbi l-‘ālamīn

Ar raḥmāni r-raḥīm

Māliki yawmi d-dīn

Iyyāka na’budu wa iyyāka nasta’īn

Ihdinā ṣ-ṣirāṭ al-mustaqīm

Ṣirāṭ al-laḏīna an’amta ‘alayhim ġayril maġḍūbi ‘alayhim walāḍ ḍāllīn

A l’islam és tradició saber-se de memòria (i en àrab) algunes sures de l’Alcorà, o fins i tot, tot el llibre. Llista de sures de l’Alcorà

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

(18) Què hem de tenir en compte les dones que anem soles?

En principi les mateixes coses que les parelles. La llei marroquina permet tant als matrimonis com a les dones soles fer kafales. Dit això, és cert que ens poden sotmetre a més preguntes que als matrimonis: per què no ens hem casat?  i si et quedes a l’atur?  per què vols kafalar sola?  i si després et cases, què passarà amb el nen?  i és convenient tenir meditades les respostes. Tot dependrà del jutge, i a un li pot preocupar més que a un altre, el fet que un nen sigui kafalat per una dona sola.

De la mateixa manera que no és convenient que el percentatge de famílies estrangeres kafalant en una ciutat sigui molt alt, tampoc és convenient que ho sigui el percentatge de dones soles. Les recomanacions sobre forma de vestir i comportament comentades en general anteriorment són igualment vàlides.

En la mesura del possible, és convenient anar acompanyats d’algun familiar (pares, germans) ja que valoren molt positivament el recolzament de la família.

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

 

(17) Què puc fer, o no fer, per minimitzar el risc de que alguna cosa vagi malament?

És normal pensar, quan volem iniciar el nostre procés de kafala, que les coses ens aniran bé. Segurament tenim amics o coneguts que han fet una kafala abans i tot els ha anat rodat.

Però hem de tenir en compte que el procés és molt llarg. No sempre les coses van com volem i la kafala és un procés molt delicat en que moltes coses es poden encallar i trobar-nos de cop i sense previ avís en un mal pas. Hem de dir que, que tot surti bé a la primera és pràcticament impossible. I això ho hem de tenir molt clar i assumir-ho.

Per una banda els tràmits solen tenir uns terminis y que el fet que s’esgotin aquests terminis és el funcionament normal de l’administració. Si per qualsevol contratemps algun tràmit s’allarga més del previst ens podem sentir frustrats, angoixats… quan un està dins els seu procés no el veu en perspectiva ni en global, això és normal. Però el més probable és que aquest contratemps tingui solució i només sigui qüestió d’esperar uns dies, unes setmanes… més.

Com hem dit, en general existeixen uns terminis: de tres a cinc mesos per l’acta d’abandonament, dues setmanes pel visat, deu dies pel passaport, dos mesos per la sentència de kafala… són terminis generals, que donem a nivell informatiu, però que poden variar molt d’una ciutat a una altra, de l’època de l’any (si ens coincideixen vacances dels titulars, vagues, festius…), de circumstàncies fora del nostre control (que es perdin els papers i s’hagin de repetir, que el dossier s’hagi quedat a la taula d’un funcionari esperant un segell i ningú ens avisi…). Cert que, si sumes tots aquests terminis és molt de temps, potser més de que un desitjaria, però segueixen sent terminis que entren dins la normalitat. I si s’ajunten tots els contratemps possibles en el nostre procés és descoratjador i ens pot semblar que hi ha una confabulació en contra nostra. Però no és així.

Hi ha tràmits que és poc probable que es compliquin, com la tramitació del passaport, que és un tràmit administratiu bastant automàtic, i el del visat, que si tenim tots els documents que es requereixen (CI, sentència d’abandonament, kafala, passaport, certificat mèdic, etc.), i, sobretot, el perfil del nen s’adapta al que consta al nostre CI, el Consolat Espanyol no ens posarà problemes. El problema ens pot venir per què aquests tràmits són al final del procés, amb l’esgotament que duem a sobre i les ganes de tornar a casa. Però hem de tenir en compte que en aquest punt ja tenim la kafala i són tràmits que no s’allarguen normalment.

La majoria de contratemps, poden passar, i passen, des de l’inici fins que obtenim la kafala. Hem de tenir en compte que la kafala la signa el jutge tutelar (amb el procurador i el president del tribunal). Per tant hem de parlar personalment amb ell (acompanyats de la nostra advocada, si en tenim) per saber quina és la seva intenció i tarannà abans de començar el procés. Que la directora de la créche o una advocada ens digui que tot anirà bé no és suficient. Qui signa és el jutge, i és ell qui ens ha de donar l’aprovació prèvia a l’inici de qualsevol tràmit.

Si el nen no te acta d’abandonament, hem d’esbrinar quina és la seva situació jurídica. Per això, com hem dit, és convenient parlar personalment amb el procurador i la treballadora social (acompanyats de l’advocada, si en tenim), i demanar-los veure el dossier amb tota la informació.

Ens hem d’involucrar en el procés. Lògicament, el jutge vol saber a qui dona el nen, i hem de tractar i parlar amb ell, i amb el procurador del rei, tant com puguem. Si ja tenim altres fills, també han de venir amb nosaltres, sempre que sigui possible, i si són nens kafalats, s’han de presentar amb el nom i passaport original marroquí. També es important que mostrem el recolzament de la nostra família extensa.

Hem de tenir paciència. Hi ha tràmits que requereixen el seu temps. És lògic tenir ganes de tornar, però hem d’evitar posar pressió o perdre els nervis. Al Marroc les coses tenen un altre ritme (de fet, no és que la justícia a Espanya sigui més ràpida).

Pensem que només poden kafalar els musulmans, per tant hem de ser plenament respectuosos, i comportar-nos d’acord a l’islam: vestir correctament, no beure alcohol (ni tan sols al bar de l’hotel), respectar el ramadà, confirmant la nostra fe sempre que calgui, etc. encara que sigui davant d’algú aliè al procés. Penseu que al Marroc tothom es coneix. Tampoc són habituals les mostres d’afecte en públic entre persones de diferent sexe, encara que siguin matrimoni (petons, abraçar-se, caminar de la ma, etc.).

L’experiència ens diu que quan s’acumulen moltes famílies estrangeres en una ciutat, i no hi ha nens per kafalar per part de les famílies marroquines, aquestes protesten i es produeixen problemes. Per tant, encara que no hi hagi llistes d’espera, ens hem d’informar i evitar les aglomeracions de famílies estrangeres a una mateixa ciutat. Ara, si la ciutat es prou gran, la confluència d’unes poques famílies és positiu per a la gestió i l’ajuda mútua.

Durant el mes d’agost, molts jutges fan vacances, i els jutges substituts són reticents a tractar assumptes no urgents. Per tant, no és el millor moment per anar al Marroc a iniciar una kafala i si estem en curs, és més que probable que durant l’agost no avanci el nostre procés. S’ha de recordar que els períodes de setmana santa i Nadal no son festius al Marroc (però si als Consolats Espanyols). Durant el ramadà els horaris de l’administració pública poden variar (normalment es fa horari intensiu de matí, ja que no es para per dinar), durant aquest mes tot s’alenteix.

En algunes créches hi ha nens amb problemes de salut. Aquests nens són difícilment kafalables per famílies marroquines amb menys recursos econòmics. Si decidim kafalar un d’aquests nens, és possible que els jutges siguin més sensibles i tot el procés més fàcil i ràpid. El mateix pot passar si kafalem un nen més gran. Per el contrari, la kafala de nenes acostuma a ser més complicada.

En cap cas, de cap manera, hem de caure en la temptació d’utilitzar suborns, ni donar regals sumptuosos.

Penseu que un comportament inadequat pot comprometre, no només la nostra kafala, si no també la de les famílies que venen darrera.

A part dels contratemps comentats, poden ocórrer esdeveniments molt difícils de superar i en els que no val la recomanació de prendre paciència i no marcar-se terminis o fites, i anar avançant pas a pas.  Hi ha fets que ocorren, molts durs i que cal ser-ne conscients.

Ja ho hem comentat en aquesta i en alguna altra entrada, però fins que no tinguem la sentència ferma del jutge atorgant-nos la kafala, el nen que se’ns ha “assignat”, que hem conegut, cuidat i estimat, no és el nostre fill, no hi tenim cap dret i pot ser assignat a una altra família i aquesta kafala pot tirar endavant i la nostra no. Pot passar que el jutge ens denegui la kafala (que es pot recórrer i perdre el recurs), per això és tant important conèixer el tarannà i si pot ser la opinió del jutge abans de començar el procés. Quan passa una situació d’aquestes és molt, molt dur, no és un entrebanc, un alentiment transitori. I sobretot pensant en els nens afectats, que segurament porten mesos que ens coneixen i ja es pot haver començar a crear un vincle. Per això és important, imprescindible, conèixer el funcionament del tribunal, el pensament del jutge. Malgrat que això tampoc serà una garantia complerta que evitarà patiments a les parts.

 

 també et pot interessar:

preguntes més freqüents