Hàbits en relació al naixement i la criança al Marroc

Ha arribat a les nostres mans la guia: LA SALUT I EL MARROC GUIA DE SUPORT PER ALS PROFESSIONALS SANITARIS SOBRE L’ATENCIÓ SANITÀRIA A LA POBLACIÓ IMMIGRADA PROCEDENT DEL MARROC 

Tal com es comenta a la pròpia guia:

Aquesta guia és una versió ampliada, revisada i actualitzada del Quadern titulat “El cos i la salut al Marroc”, de la col·lecció “Quaderns per a conviure en la diversitat”, del que és autora Soledad Bermann i que va ser editat al 2003 per la ONGD Proyecto Local dins el projecte marc APROPEM EL MARROC, amb la col·laboració i el suport dels Departaments de Presidència i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. L’actual edició és un encàrrec del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut, del Departament de Salut, en el que han col·laborat nombrosos professionals, esmentats a la Presentació.

Ens ha semblat molt interessant recollir aquí el que comenta la guia sobre els HÀBITS EN RELACIÓ AL NAIXEMENT I LA CRIANÇA. Així que us ho resumim a continuació.

Naixement

Els símptomes de l’embaràs se solen amagar per pudor i por al «mal d’ull». A partir del quart mes, la dona assumeix plenament el seu embaràs. En aquest moment, la mare començarà a sentir els moviments del fetus, i si això no es dóna ràpidament, manifestarà la seva preocupació als familiars més propers. En la visió musulmana de la procreació, la vida del fetus s’activa el dia 120 (que coincideix amb el quart mes), quan se suposa que un àngel insufla l’ànima (ruh) en el fetus; això explica que algunes escoles jurídiques acceptin la pràctica de l’avortament abans del dia 120, perquè es considera que encara no hi ha vida humana.

El dia del part s’envolta de grans proteccions, ritus profilàctics a base d’inscripcions de versets alcorànics, promeses a Allah, als sants i santes locals, etc. Els musulmans volen que les primeres paraules que senti un infant musulmà després de néixer siguin una oració islàmica, per això és habitual que el pare s’acosti a l’orella de l’infant mentre és a la sala de parts i li xiuxiuegi unes paraules.

Després del part, la mare és objecte d’atencions per part de tota la família, els seus desigs són satisfets i s’estalvia de fer els treballs més difícils i ingrats. Se li fa una dieta especial, amb un brou amb vegetals i gallina (tradicionalment es feia de gallina si era noia, i de pollastre si era noi), ous de granja i mel, per tal de donar-li força. També és un costum molt estès donar al nadó una mica de mel o un dàtil per llepar durant les seves primeres hores de vida.

Criança

Mare i nadó se solen quedar a casa durant els primers temps després del naixement. L’acollida de l’infant nounat es produeix en un ambient impregnat de misteri, màgia i religiositat. El cos del nadó s’envolta d’atenció i cura. Els nounats són els més susceptibles de patir els efectes perniciosos del mal d’ull, així que la paraula a distància i la mirada sobre el nadó (possibles portadors d’intencions adverses) són sotmesos a regles restrictives (no mirar massa ni fer compliments directes), mentre que les mares posen en pràctica tot tipus de mesures per tal de protegir-los (la «mà de Fàtima», talismans, mitja lluna, tatuatges, fumigacions, dibuixos de l’ull humà –ull de defensa- en llocs visibles, recitació de versets alcorànics, etc.).

Al començament, la relació mare – infant gaudeix d’una proximitat corporal molt gran, el nadó és gairebé sempre portat per la mare. La lactància materna perllongada es considera idònia i és freqüent que s’allargui fins els dos anys de la vida del nen (es tracta d’una recomanació islàmica). Donada l’escassetat de recursos econòmics, l’alletament matern és la pauta habitual, si més no  també es reconeixen els seus efectes beneficiosos per la salut del nadó. A més a  més, la lactància materna té connotacions culturals molt importants al Marroc: un efecte que es perllonga durant tota la vida i que dicta els comportaments en relació a aquells que han estat alletats per la mateixa dona (l’alletament determinaria així el sistema classificador del parentesc). De fet, quan dues persones són alletades per la mateixa dona s’estableix entre elles un parentiu de llet (rida’a), amb un efecte central: el parentiu de llet genera prohibicions matrimonials. Les escoles coràniques difereixen, però sembla ser que amb dues preses de llet ja es pot establir aquest parentiu (moltes persones han usat aquesta pràctica per evitar que dues persones es casin). La lògica d’aquest sistema és que la llet és una transformació del semen del marit, i per tant, les persones alletades esdevenen parents a partir de la part masculina (això explica que la prohibició de matrimoni també s’estengui al pare que ha “creat” la llet, als seus germans i germanes).

De vegades s’utilitzen biberons amb un contingut diferent del de les llets adaptades, com sèsam molt, sucre o mel. També s’elabora de forma tradicional una mena de xumet amb un teixit porós del qual el nadó xucla el suc de molles de pa, oli d’oliva i sucre.

Així doncs, no hi ha una introducció d’aliments específica, sinó que s’ofereix de manera precoç «tastets» dels àpats familiars. A partir del tercer o quart mes s’introdueixen els cereals, els vegetals, l’oli, la llet i la mel. Per les farinetes preparades s’utilitza molt precoçment la llet de vaca sense la nata. Amb nou mesos ja mengen tot tipus d’aliments. Sembla ser que la introducció d’aliments no es fa de forma aïllada, fet que dificulta la detecció de possibles al·lèrgies. L’apetit dels nens més grans determina la ingesta d’aliments fora dels àpats principals. Els aliments ingerits no són industrials i varien segons les capacitats econòmiques. Normalment  els nens mengen amb la família; només de vegades quan hi ha convidats mengen a part.

Una pràctica extremadament freqüent i que pot tenir efectes perjudicials sobre la salut és la circumcisió dels nens, que es realitza tant pel ritu tradicional, amb els riscos subseqüents d’infeccions, com a l’hospital. L’edat de la circumcisió és força variable, tot i que sembla ser més freqüent entre els 3 i 6 anys. En principi obeiria a un objectiu higiènic, constituint una obligació dins la religió musulmana (si bé segons alguns no seria obligatòria sinó fortament recomanada). En qualsevol cas, constitueix un esdeveniment familiar i se celebra com una festa en  la que alhora es reafirma la identitat masculina del nen. Algunes famílies immigrants aprofiten les vacances al país per realitzar la circumcisió als seus fills, si bé habitualment es valoren els riscos, tot cercant la garantia de les condicions higièniques adequades que ofereix el medi hospitalari.

La vacunació té molta importància pels pares. Cal adaptar el calendari de vacunació donat que no coincideix amb l’espanyol. El calendari marroquí coincideix amb el calendari francès.

Calendari nacional de vacunació al Marroc (M) i a Catalunya (C):

Podeu comparar-lo amb els calendaris de vacunes d’altres comunitats autònomes.

Fonts:

Anuncis

Hábitos en relación al nacimiento y a la crianza en Marruecos

Ha llegado a nuestras manos la guía: LA SALUT I EL MARROC GUIA DE SUPORT PER ALS PROFESSIONALS SANITARIS SOBRE L’ATENCIÓ SANITÀRIA A LA POBLACIÓ IMMIGRADA PROCEDENT DEL MARROC (La salud y Marruecos. Guía de Apoyo para los profesionales sanitarios sobre la atención sanitaria en la población inmigrada procedente de Marruecos).

Tal como se comenta en la propia guía:

Esta guía es una versión ampliada, revisada y actualizada del Cuaderno titulado “El cuerpo y la salud en Marruecos”, de la colección “Cuadernos para convivir en la diversidad”, del que es autora Soledad Bermann y que fue editado en 2003 por la ONGD Proyecto Local dentro del proyecto marco ACERCAMOS MARRUECOS, con la colaboración y el apoyo de los Departamentos de Presidencia y de Sanidad y Seguridad Social de la Generalitat de Catalunya. La actual edición es un encargo del Plan director de inmigración en el ámbito de la salud, del Departament de Salut, en el que han colaborado numerosos profesionales, mencionados en la Presentación.

Nos ha parecido muy interesante recoger aquí lo que comenta la guía sobre los HÁBITOS EN RELACIÓN AL NACIMIENTO Y LA CRIANZA. Así que os los resumimos a continuación.

Nacimiento

Los síntomas del embarazo se suelen esconder por pudor y miedo al «mal de ojo». A partir del cuarto mes, la mujer asume plenamente su embarazo. En este momento, la madre comenzará a sentir los movimientos del feto, y si esto no se da rápidamente, manifestará su preocupación a los familiares más cercanos. En la visión musulmana de la procreación, la vida del feto se activa el día 120 (que coincide con el cuarto mes), cuando se supone que un ángel insufla el alma (RUH) en el feto, lo que explica que algunas escuelas jurídicas acepten la práctica del aborto antes del día 120, porque se considera que aún no hay vida humana.

El día del parto se rodea de grandes protecciones, ritos profilácticos a base de inscripciones de versículos coránicos, promesas a Allah, a los santos y santas locales, etc. Los musulmanes quieren que las primeras palabras que sienta un niño musulmán después de nacer sean una oración islámica, por eso es habitual que el padre se acerque al oído del niño mientras está en la sala de partos y le susurre unas palabras.

Después del parto, la madre es objeto de atenciones por parte de toda la familia, sus deseos son satisfechos y se ahorra de hacer los trabajos más difíciles e ingratos. Se le hace una dieta especial, con un caldo con vegetales y gallina (tradicionalmente se hacía de gallina si era chica, y de pollo si era chico), huevos de granja y miel, para darle fuerza. También es una costumbre muy extendida dar al bebé un poco de miel o un dátil para chupar durante sus primeras horas de vida.

Crianza

Madre y bebé se suelen quedar en casa durante los primeros tiempos después del nacimiento. La acogida del niño recién nacido se produce en un ambiente impregnado de misterio, magia y religiosidad. El cuerpo del bebé se rodea de atención y cuidado. Los recién nacidos son los más susceptibles de sufrir los efectos perniciosos del mal de ojo, así que la palabra a distancia y la mirada sobre el bebé (posibles portadores de intenciones adversas) son sometidos a reglas restrictivas (no mirar demasiado ni hacer cumplidos directos), mientras que las madres ponen en práctica todo tipo de medidas para protegerlos (la «mano de Fátima», talismanes, media luna, tatuajes, fumigaciones, dibujos del ojo humano -ojo de defensa- en lugares visibles, recitación de versículos coránicos, etc.).

Al principio, la relación madre-niño goza de una proximidad corporal muy grande, el bebé es casi siempre llevado por la madre. La lactancia materna prolongada se considera idónea y es frecuente que se alargue hasta los dos años de la vida del niño (se trata de una recomendación islámica). Dada la escasez de recursos económicos, la lactancia materna es la pauta habitual, al menos también se reconocen sus efectos beneficiosos para la salud del bebé. Además, la lactancia materna tiene connotaciones culturales muy importantes en Marruecos: un efecto que se prolonga durante toda la vida y que dicta los comportamientos en relación a aquellos que han sido amamantados por la misma mujer (la lactancia determinaría así el sistema clasificador del parentesco). De hecho, cuando dos personas son amamantadas por la misma mujer se establece entre ellas un parentesco de leche (rida’a), con un efecto central: el parentesco de leche genera prohibiciones matrimoniales. Las escuelas coránicas difieren, pero parece ser que con dos tomas de leche ya se puede establecer el parentesco (muchas personas han usado esta práctica para evitar que dos personas se casen). La lógica de este sistema es que la leche es una transformación del semen del marido, y por tanto, las personas amamantadas se convierten en parientes a partir de la parte masculina (esto explica que la prohibición de matrimonio también se extienda al padre que ha “creado” la leche, a sus hermanos y hermanas).

A veces se utilizan biberones con un contenido diferente al de las leches adaptadas, como sésamo molido, azúcar o miel. También se elabora de forma tradicional una especie de chupete con un tejido poroso del que el bebé chupa el jugo de migas de pan, aceite de oliva y azúcar.

Así pues, no hay una introducción de alimentos específica, sino que se ofrece de manera precoz “degustaciones” de las comidas familiares. A partir del tercer o cuarto mes se introducen los cereales, los vegetales, el aceite, la leche y la miel. Para las papillas preparadas se utiliza muy precozmente la leche de vaca sin la nata. Con nueve meses ya comen todo tipo de alimentos. Parece ser que la introducción de alimentos no se hace de forma aislada, lo que dificulta la detección de posibles alergias. El apetito de los niños mayores determina la ingesta de alimentos fuera de las comidas principales. Los alimentos ingeridos no son industriales y varían según las capacidades económicas. Normalmente los niños comen con la familia, sólo a veces cuando hay invitados comen aparte.

Una práctica extremadamente frecuente y que puede tener efectos perjudiciales sobre la salud es la circuncisión de los niños, que se realiza tanto por el rito tradicional, con los riesgos subsecuentes de infecciones, como en el hospital. La edad de la circuncisión es bastante variable, aunque parece ser más frecuente entre los 3 y 6 años. En principio obedecería a un objetivo higiénico, constituyendo una obligación en la religión musulmana (si bien según algunos no sería obligatoria sino fuertemente recomendada). En cualquier caso, constituye un acontecimiento familiar y se celebra como una fiesta en la que a su vez se reafirma la identidad masculina del niño. Algunas familias inmigrantes aprovechan las vacaciones en el país para realizar la circuncisión a sus hijos, si bien habitualmente se valoran los riesgos, buscando la garantía de las condiciones higiénicas adecuadas que ofrece el medio hospitalario.

La vacunación tiene mucha importancia para los padres. Hay que adaptar el calendario de vacunación dado que no coincide con el español. El calendario marroquí coincide con el calendario francés.

Calendario nacional de vacunación en Marruecos (M) y en Cataluña (C):

Podéis compararlo con los calendarios de vacunas de otras comunidades autónomas.

Fuentes:

El Marroc vist des de dins: un viatge de trenta anys

El proper dijous 7 de juny, a les 19h.
A la sala d’actes de la Biblioteca Mercè Rodoreda (el Guinardó), dins el cicle temàtic El viatge al llarg de la vida, tindrà lloc la xerrada Viatge sense retorn. El Marroc vist des de dins: un viatge de trenta anys.
A càrrec de Roger Mimó, escriptor resident a Assilah.

Roger Mimó és un gran coneixedor del Marroc, escriptor especialitzat en viatges i en l’arquitectura tradicional del Marroc. En Roger Mimó és originari de Sabadell, on va nèixer el 1962, i viu al Marroc des del 1989. Podeu llegir la seva biografia i veure les seves publicacions en aquest enllaç.

Biblioteca Mercè Rodoreda

c/ Camèlies, 76-80,
08024 Barcelona
Tel. 93 4353170
Correu electrònic:    b.barcelona.mr@diba.cat