La carta antixenòfoba d’una mare adoptant d’un nen marroquí / La carta antixenófoba de una madre adoptante de un niño marroquí

Fa uns dies, la Silvia, sòcia de l’associació, ens va remetre la seva carta que va recollir el diari El Plural en l’article La carta antixenófoba de una madre adoptante de un niño marroquí:”Mi hijo no es un MENA, pero lo parece” del dia 26 d’abril.

Ens va explicar que va escriure-la per la necessitat d’expressar-se en aquests moments d’incertesa i d’augment de la xenofòbia.

Hace unos días, Silvia, socia de la asociación, nos remitió su carta que recogió el diario El Plural en el artículo La carta antixenófoba de una madre adoptante de un niño marroquí:”Mi hijo no es un MENA, pero lo parece” el día 26 de abril.

Nos explicó que la escribió por la necesidad de expresarse en estos momentos de incertidumbre y de aumento de la xenofobia.

Imatge: extracte de l’article La carta antixenófoba de una madre adoptante de un niño marroquí: “Mi hijo no es un MENA, pero lo parece” publicat a El Plural el dia 26 d’abril.

Imagen: extracto del artículo La carta antixenófoba de una madre adoptante de un niño marroquí: “Mi hijo no es un MENA, pero lo parece” publicado en El Plural el día 26 de abril.

Convocatòria per avui dia 15 de novembre per la tarda / Convocatoria para hoy día 15 de noviembre por la tarde

SOS Racisme (@SOSRacis) i l’associació Irídia – Centre per la defensa dels Drets Humans (@centre_IRIDIA) fan una convocatòria avui dia 15 de novembre a les 18.00 h a tots els que se senten víctimes de discriminacions policials per perfil racial a la Fede.cat (@Lafede_cat) al carrer Tàpies, núm. 1 de Barcelona.

També hi serà present L’associació Stop Als Fenòmens Islamofòbs (SAFI).

Us hi apunteu?

Us deixem amb el testimoni de Ton Vieira que podeu seguir en el següent vídeo:

 

SOS Racisme (@SOSRacis) y la asociación Irídia – Centre per la defensa dels Drets Humans (@centre_IRIDIA) convocan hoy día 15 de noviembre a las 18.00 h a todos los que se sienten víctimas de discriminaciones policiales por perfil racial en la Fede.cat (@Lafede_cat) en la calle Tàpies, núm. 1 de Barcelona.

También estará presente la asociación Stop Als Fenòmens Islamofòbs (SAFI).

¿Os apuntáis?

Os dejamos con el testimonio de Ton Vieira que podéis seguir en el siguiente vídeo:

 

Carta de recolzament a Mescladís / Carta de apoyo a Mescladís

Imatge

COMUNICAT D’AMICS DELS INFANTS DEL MARROC CONTRA EL RACISME I LA XENOFÒBIA

Amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Discriminació Racial, que es va celebrar ahir 21 de març, Amics dels Infants del Marroc – IMA condemna fermament les recents agressions racistes contra menors migrants sense referents familiars que han tingut lloc a Canet de Mar, Castelldefels i Barcelona, així com l’atemptat islamofòb de Nova Zelanda.

Aquests actes de violència racista no es poden considerar com a fets aïllats, sinó que són conseqüència de la campanya de criminalització dels col·lectius d’origen estranger que estan duent a terme determinats moviments i partits polítics que defensen la superioritat racial, la discriminació per motius de raça, ètnia o religió i la intolerància. Rebutgem aquestes actituds i demanem l’aplicació de la llei que tipifica els delictes amb motivació racista.

Aquesta campanya es veu sovint recolzada per alguns mitjans de comunicació, que amb el tractament que fan sobre les notícies referents a les persones migrades afavoreixen la seva estigmatització social i fomenten un clima d’hostilitat envers aquests col·lectius. Demanem responsabilitat a aquests mitjans de comunicació.

Reclamem també de les nostres institucions que assumeixin el lideratge en la lluita contra el racisme i la xenofòbia i que posin en marxa programes integrals dotats de recursos suficients per a la lluita contra la discriminació racial i religiosa i per a l’acompanyament a les víctimes d’aquestes situacions, i molt especialment per a l’acollida i la inclusió dels menors migrants sense referents familiars en la nostra societat.

En aquest sentit, Amics dels Infants del Marroc – IMA subscriu els comunicats de condemna emesos per SOS Racisme i per Amnistia Internacional.

Amics dels Infants del Marroc – IMA també dona recolzament a la manifestació contra el feixisme i el racisme que tindrà lloc el proper dissabte 23 de març a les 17 h al passeig de Gràcia de Barcelona, convocada per la plataforma Unitat contra el feixisme i el racisme.

Amics dels Infants del Marroc – IMA aposta per la convivència cívica i la germanor entre els pobles, al marge de diferències racials, ètniques o religioses, com a únic camí per la pau i la solidaritat humanes.

AJUDA’NS A LLUITAR CONTRA EL RACISME!

 

Con motivo del Día Internacional de la Eliminación de la Discriminación Racial, que se celebró ayer 21 de marzo, Amics dels Infants del Marroc- IMA condena firmemente las últimas agresiones racistas contra menores migrantes sin referentes familiares que han tenido lugar en Canet de Mar, Castelldefels y Barcelona, así como el atentado islamófobo de Nueva Zelanda.

Estos actos de violencia racista no pueden considerarse como hechos aislados, sino que son consecuencia de la campaña de criminalización de los colectivos de origen extranjero que están llevando a cabo determinados movimientos y partidos políticos que defienden la superioridad racial, la discriminación por motivos de raza, etnia o religión y la intolerancia. Rechazamos estas actitudes y pedimos la aplicación de la ley que tipifica los delitos con motivación racista.

Esta campaña se ve a menudo apoyada por algunos medios de comunicación, que con el tratamiento que hacen sobre las noticias referentes a las personas migradas favorecen su estigmatización social y fomentan un clima de hostilidad hacia estos colectivos. Pedimos responsabilidad a estos medios de comunicación. Reclamamos también de nuestras instituciones que asuman el liderazgo en la lucha contra el racismo y la xenofobia y que pongan en marcha programas integrales dotados de recursos suficientes para la lucha contra la discriminación racial y religiosa y para el acompañamiento a las víctimas de estas situaciones, y muy especialmente para la acogida y la inclusión de los menores migrantes sin referentes familiares en nuestra sociedad.

En este sentido, Amics dels Infants del Marroc- IMA suscribe los comunicados de condena emitidos por SOS Racisme y por Amnistía Internacional.

Amics dels Infants del Marroc – IMA también apoya la manifestación contra el fascismo y el racismo que tendrá lugar el próximo sábado 23 de marzo a las 17 h en el Passeig de Gràcia de Barcelona, convocada por la plataforma Unidad contra el fascismo y el racismo.

Amics dels Infants del Marroc – IMA apuesta por la convivencia cívica y la hermandad entre los pueblos, al margen de diferencias raciales, étnicas o religiosas, como único camino para la paz y la solidaridad humanas.

¡AYÚDANOS A LUCHAR CONTRA EL RACISMO!

2a xerrada sobre els orígens / 2ª charla sobre los orígenes

El divendres dia 5 d’octubre a les 18.00 h a la nostra seu (Av. Diagonal, 365, 1r 2a de Barcelona) tindrem el plaer de tornar a tenir entre nosaltres a la psicòloga Marta San Martino que ens continuarà parlant sobre els orígens, ja que la primera xerrada que va fer al març se’ns va quedar curta.

Pels que vau venir la primera vegada, tindreu la oportunitat de preguntar-li tot allò que se us va ocórrer un cop vau arribar a casa i per a aquells que no vau poder venir és una sort que tingueu una altra sessió dedicada a aquest tema tan interessant.

La Marta ens ha comentat que la sessió estarà basada en les preguntes que van sorgir a la sessió de març i que el diàleg serà el fil conductor de la tarda.

Pels que no la coneixeu, ella és membre de l’equip d’atenció a la infància i adolescència de la Fundació Vidal i Barraquer, està especialitzada en treball d’adolescents i de pares i porta 16 anys treballant amb menors i famílies adoptives.

Li fa molt il·lusió compartir una estona amb tots vosaltres, així que no hi falteu! Apunteu-vos directament des del nostre web.

(Hi haurà connexió a Skype i servei de canguratge).

Amb el suport de:

 

 

 

El próximo viernes día 5 de octubre a las 18:00 h en nuestra sede (Av. Diagonal, 365, 1r 2a de Barcelona) tendremos el placer de tener a la psicóloga Marta San Martino que nos hablará sobre los orígenes.

Marta nos ha comentado que la sesión estará basada en las preguntas que surgieron en la sesión de marzo y que el diálogo será el hilo conductor de la tarde.

Para quienes no la conozcáis, es miembro del equipo de atención a la infancia y adolescencia de la Fundació Vidal i Barraquer, está especializada en trabajo con adolescentes y padres y lleva 16 años trabajando con menores y familias adoptivas.

Le hace mucha ilusión compartir un rato con todos vosotros, ¡así que no faltad! Apuntaros directamente desde nuestro web.

(Habrá conexión a Skype y servicio de canguro).

Con el apoyo de:

 

 

 

«Madres invisibles» en la Filmo / «Madres invisibles» a la Filmo

Volem agrair des d’IMA a la #Filmoteca la seva amabilitat en tot moment en la projecció del documental #Madresinvisibles, del dia 19 de març, i als assistents del col·loqui –en Lorenzo Benítez (@lorenzoenred), la Lola López(@Lolalopez_bcn) i la Salwa el Gharbi (@salwaElGharbi) – el fer-nos estar sense aixecar-nos de la butaca fins ben tard.

Va ser un dilluns de luxe!!

 

Queremos agradecer desde IMA a la #Filmoteca su amabilidad en todo momento en la proyección del documental #Madresinvisibles, del día 19 de marzo, y a los asistentes del coloquio –Lorenzo Benítez(@lorenzoenred), Lola López(@Lolalopez_bcn) y Salwa el Gharbi(@salwaElGharbi) – por hacernos estar sin levantarnos de la butaca hasta bien tarde.

¡¡Fue un lunes de lujo!!

Manifestació de la comunitat musulmana / Manifestación de la comunidad musulmana

Diferents moments de la manifestació d’ahir de la comunitat musulmana de Catalunya contra el terrorisme. Moltes gràcies a tots i totes les participants, va ser un acte molt emotiu de demostració de la força de la diversitat, la tolerància i el respecte de la nostra societat davant la barbàrie terrorista.

Diferentes momentos de la manifestación de ayer de la comunidad musulmana de Catalunya contra el terrorismo. Muchas gracias a todos y todas las participantes, fue un acto muy emotivo de demostración de la fuerza de la diversidad, la tolerancia y el respeto de nuestra sociedad ante la barbarie terrorista.

Resposta d’una família a la carta del president d’IMA / Respuesta de una familia a la carta del presidente de IMA

Agraïm des d’IMA la gran acollida de la carta que hem tingut. Aquí veureu la resposta d’una família d’Euskadi que l’ha volgut compartir: 😊

Agradecemos desde IMA la gran acogida de la carta que hemos tenido. Aquí veréis la respuesta de una familia de Euskadi que la ha querido compartir: 😊

 

Hola Juan,

Siento no conocerte, ante todo gracias por tu carta y por tu dedicación.

Nosotros adoptamos a nuestro hijo hace trece años, eran otros los que estaban al frente de IMA, y siempre he tenido claro que mi hijo está aquí gracias a ellos, a las familias que abrieron camino y que nos lo allanaron a otros, las que nos dieron información, contactos, apoyo y ánimo. Por eso, a pesar de no vivir en Catalunya y de no poder asistir a actos, encuentros, etc…, he seguido siendo socia, entendiendo que lo que se hace desde IMA siempre será algo bueno para los niños de Marruecos y así seguiré aportando, no mucho la verdad, mientras sigáis trabajando por los niños que no han tenido la portunidad de los nuestros y por la aceptación social de las madres solteras.

Seguir siendo socia es una forma de agradecer la ayuda que me dieron las personas que estaban al frente de IMA hace catorce años y es una forma de no perder el contacto con el país de nuestros hijos. Dejar de ser socia mientras la asociación sigue respirando me parecería de persona poca agradecida y egoísta, parecería que lo único que nos interesó de Marruecos fueron los bebés adoptables, que ya escaseaban en otros países.

Gracias de nuevo, contáis con mi apoyo.

Carta abierta a las familias de niños adoptados en Marruecos

Hola, soy Juan Jiménez, presidente de IMA, Amics dels infants del Marroc, una asociación que muchos de vosotros conocéis porque sóis socios y muchos otros porque recordaréis que os ayudamos en el proceso de adopción de vuestros hijos. Me siento muy satisfecho de poderos escribir esta carta y de que la podáis leer, espero que podáis entender el sentido de estas palabras que os dirijo de buena voluntad.

Hace un momento repasaba los primeros correos que justo hace ahora siete años me escribía con Pitus y Sara, las dos personas que entonces nos ayudaron en nuestro proceso de adopción, una tarde de junio creo recordar tan calurosa como la de hoy. Correos en los que les explicaba las buenas noticias que traíamos de Agadir: por primera vez, habíamos conocido a nuestro hijo.

También repaso calurosos correos en fechas similares, esta vez de Sara, Jordi y míos, preparando las sesiones de presentación que seguramente organizamos con algunos de vosotros. Y correos, miles de correos explicando con detalle cada uno de los pasos de este tortuoso proceso que todos emprendimos en algún momento. ¡Qué ilusionante es repasar esos momentos, os lo recomiendo encarecidamente!

Quería dar las gracias a todas las personas de IMA que me habéis ayudado a encontrarme con mi hijo, ese niño que andaba navegando por algún sitio de mi interior y que me esperaba en un rincón luminoso del Sur. También quería dar las gracias a IMA porque me ha dado la oportunidad de conocer a muchas personas en situaciones parecidas a la mía, personas con las que me identifico y que me han ayudado o he ayudado en algún momento de este increíble viaje. Y particularmente, quería dar las gracias a Sara, que siempre está ahí.

El motivo de esta carta es bien distinto: como muchos sabéis, desde hace cinco años se cerraron las adopciones en Marruecos, y desde entonces nuestra entidad ha vivido una paulatina agonía. Nosotros seguimos haciendo cosas, no lo dudéis, seguimos trabajando en proyectos para ayudar a los niños abandonados en los orfanatos marroquíes, en especial con los niños discapacitados, como los de “Le Nid” de Meknés, y hemos empezado a trabajar con diferentes proyectos que nos llenan de ilusión para acompañar a las madres solteras de Marruecos a tirar adelante con sus hijos. Y siempre que podemos estamos organizando cosas: encuentros entre familias, grupos de terapia familiar, presentaciones de libros y películas, clases de dariya… todo lo que está a nuestro alcance por tal de mantener vivo ese espíritu.

Pero también es cierto que cada vez somos menos socios y si seguimos así, pronto tendremos que dar por acabado nuestro trabajo. Tampoco es que creamos que esto sea un drama, ni mucho menos: cada cosa llega a su fin y es sano aceptar que durante doce años iluminamos la vida de cientos de niños marroquíes y sus respectivas familias en España, y que durante cinco años más hemos apostado por la ayuda directa a la sociedad civil marroquí para generar un cambio hasta quedarnos prácticamente sin un céntimo: todo lo hemos dejado allí. Eso también es muy satisfactorio.

Aunque la verdad es que todavía queda mucho por hacer, aquí y en Marruecos. Queda mucho por hacer en las escuelas, por ejemplo, todos sabéis lo que hoy en día viven algunos de nuestros hijos y, en general, los niños de origen marroquí en algunas escuelas españolas. Historias a menudo de integración, pero también de rechazo y, en general, de poco trabajo por la educación entre iguales, de aceptación de las diferencias.

Y mucho trabajo necesario de compartir experiencias entre familias, de ayuda mutua, de abrirnos entre nosotros: allá donde haya una familia adoptiva de un niño de Marruecos, estar por ella, hacerles sentir que no están solos, crear redes, abrir una brecha que haga sentir nuestra voz allí donde sea posible.

Pero donde sin duda alguna todavía queda mucho por hacer es en Marruecos, apostando por las entidades que están luchando por conseguir la abolición de las leyes que dificultan a las mujeres solteras tirar adelante con sus hijos sin sentirse al margen de la ley. Y en el terreno de la educación de género, apostando por romper el gran tabú que relega a las mujeres marroquíes a un segundo plano social y económico. Y como no, ayudando a todos los niños que cada día llegan a los orfanatos del país fruto de embarazos no deseados.

Para ello, necesitamos vuestra ayuda. Necesitamos que os hagáis socios. O que volváis a serlo. O que compartáis este mensaje con vuestras familias para que alguien se haga socio por vosotros. Porque si esto se acaba, algo más indescriptible se habrá acabado con ello. Si como nosotros, apostáis por IMA, enviadnos un correo electrónico a ima@amicsinfantsmarroc.org y en seguida nos pondremos en contacto con vosotros, la cuota de socio es de tan solo 25 €/trimestre.

Muchas gracias por todo y espero que nos veamos pronto.

Juan Jiménez
Presidente de IMA, Amics dels Infants del Marroc

Els advocats y les advocades

Tal com ja hem comentat en altres ocasions, és habitual que per tramitar un procés de kafala les famílies facin ús dels serveis professionals d’algun advocat/a. El paper d’aquests professionals és cada cop més important i l’increment dels seus honoraris comença a disparar-se aprofitant que cada cop són més les famílies estrangeres, no només espanyoles, interessades en la kafala.

Volem recordar que per a fer una kafala no és imprescindible cap advocat. De fet les primeres famílies que la varen efectuar ho van fer pel seu compte. Malgrat això, avui en dia és molt difícil poder bellugar-se pels protocols burocràtics marroquins sense un suport, no només per raons d’idioma. Aquest suport, remunerat, pot venir per part d’algun advocat, d’un assistent social o bé d´algú que conegui bé els procediments de kafala i sàpiga bellugar-se entre les diferents instàncies administratives i judicials marroquines.

El suport d’aquesta persona, advocat o no, no garanteix poder finalitzar amb èxit un procés de kafala. Sempre hem dit que la seva actuació és bàsicament com a “gestoria”. De la seva bona gestió dependrà que la documentació necessària s’obtingui en uns terminis raonables i que els protocols establerts en el procés de kafala és puguin anar seguint sense entrebancs. Ara bé, qualsevol  canvi, imprevist, pel que fa a les instàncies marroquines (jubilació o canvi d’un jutge, procurador, etc.) pot fer variar la gestió o durada d’una kafala.

Cada ciutat té les seves particularitats i a cada una els professionals que intervenen poden ser diferents, tot i que normalment són advocats. En principi pot semblar que qualsevol advocat, amb la llei a la mà, podria gestionar eficaçment un procés de kafala. Però, malauradament no és així i ja hem tingut algunes experiències negatives. No només cal conèixer bé la llei de kafala (això no és complicat), sinó que s’ha d’estar familiaritzat amb les particularitats de funcionament i tipus de sintonia que hi pugui haver en els diferents tribunals de família de cada ciutat, que poden ser molt diversos, i, molt important, s’ha de saber a quina porta trucar i a quina no trucar (especialment en llocs on el jutge és partidari de les kafales a estrangers i el procurador no, o bé on els representants del Ministeri Islàmic poden ser refractaris a aquest tipus de kafales).

Des d’IMA facilitem a les famílies les informacions de què disposem (que no són altres que les que ens van fent arribar les famílies, en un procés de retroalimentació que esperem sigui durador), entre elles la de les persones, normalment advocats, que tenen experiència en gestionar kafales en una o altra ciutat. No tenim cap interès en que el professional sigui un o un altre, però per haver tingut alguna experiència negativa, només donem dades d’advocats que sapiguem del cert que han aconseguit dur endavant processos de kafala amb èxit. El problema d’això rau en que en alguna ciutat, com Rabat, per exemple, es produeix un monopoli de facto per part del professional, que acaba comportant un increment d’honoraris abusiu i un alentiment en les gestions producte de la gestió de nombrosos expedients de kafala alhora.

Sempre hem comentat que seria bo disposar de referències de més professionals, per tal d’evitar aquestes situacions. En alguna ciutat ja tenim coneixement de més d’un professional que ha tingut experiència positiva en la gestió de kafales. Volem aprofitar per a fer una crida a les famílies que hagin pogut fer la kafala amb èxit,  amb algun professional nou, per a què ens facilitin les dades de contacte i possibilitar que podem fer arribar més opcions a les famílies interessades. Això si, l’experiència a dia d’avui ens fa evident que malgrat que apareguin nous professionals o n’hi hagi més d’un en una ciutat, els honoraris són molt cars en tots els casos (i si hi ha algun professional que s’incorpora a fer kafales amb uns honoraris més raonables, ràpidament els incrementa en quan s’assabenta del que les famílies paguen a altres professionals).  Tot i així, si el fet que hi hagi una més gran diversificació de professionals serveix per a què no s’acaparin tants expedients en unes soles mans i la gestió pugui ser més àgil, benvinguda sigui.

Si el cas dels professionals marroquins comença a ser flagrant, pel que fa al profit econòmic que en treuen, el cas de professionals espanyols que han vist la kafala com a una oportunitat de negoci, podem qualificar-lo, d’indignant, immoral, presa de pèl i altres tipus de consideracions que podrien anar més enllà que les de tipus ètic.

A poc a poc han anat apareixent a Espanya alguns professionals, no necessariament advocats, que ofereixen els seus serveis per a gestionar kafales al Marroc i es publiciten per internet o bé boca-orella. Oferir com a producte mercantil el fet de fer una kafala al Marroc per part d’un advocat espanyol, ho entenem com un frau. Fonamentalment perquè es generen unes expectatives que de cap manera es poden garantir. Els honoraris són desorbitats i al final el que t’estan “venent” és gestionar-te els documents espanyols necessaris per kafalar al Marroc i el tramitar-te posteriorment el procés d’adopció a España. I la kafala? T’ho vesteixen com a funcionament empresarial, però a la pràctica a l’únic que es comprometen és a donar-te el telèfon d’un advocat (que cobrarà els seus honoraris a la família, a part). I espavila. Com sabreu, obtenir els documents necessaris és senzill. Aquesta informació és pot obtenir a IMA o en altres llocs de forma gratuïta. La única despesa que hi pot haver és la de gestoria (qualsevol que toqui temes d’estrangeria ho té per la mà) en el cas que la família sigui de fora de Madrid i no vulgui desplaçar-se a aquesta ciutat per a les darreres legalitzacions. Pel que fa al tràmit d’adopció a Espanya, hi ha advocats de família que ho poden fer a millor preu i fins i tot, a les ciutats on els jutjats de família estan més familiaritats amb la kafala ho pot fer la pròpia família sense necessitat d’advocat.

Està clar que els honoraris que cobra aquesta gent no es corresponen a la tramitació de papers. Si hi ha alguna família que ha accedit a pagar una burrada (no ens consta que n’hi hagi hagut gaires, afortunadament) ho fa pensant que és “el preu” de la kafala. Tal com hem comentat, res més lluny de la realitat. Ah! i si a algú, després de pagar una gran quantitat li “garanteixen” que farà la kafala, que s’ho rumií. Podria haver algun professional que es plantegés que els seus clients tinguessin un tracte preferent, pel que fa al termini d’assignació del nen en un orfenat, després de fer un generós donatiu (a la crèche, a……..). Millor que no donem peu a que passi això.

Resumint, si un advocat marroquí no pot garantir el bon fi d’una kafala, per molt elevats que siguin els seus honoraris, imagineu-vos un advocat espanyol, que no té cap competència al Marroc. Si ja és trist que un professional d’allà, (que són els que realment gestionen la kafala) s’aprofiti comercialment més enllà del que hauria de ser raonable, que ho pretenguin fer advocats d’aquí amb publicitat enganyosa, resulta més que lamentable.