Prestacions econòmiques per a famílies amb infants

El Departament de Benestar Social i Família ha publicat les prestacions econòmiques per a famílies amb infants.

L’objecte d’aquestes prestacions és donar suport econòmic a les famílies amb infants per raó de l’atenció que aquestes dediquen en la cura dels seus fills i filles.

A qui va dirigit?

Anuncis

MALENTESOS

D’aquesta història que expliquem tot seguit, els fets són reals, els noms dels llocs i les persones s’han canviat.

A principis de 2009, la directora de la crèche de Safi, Mme. Zaahira, ens va escriure que a la crèche hi havia nens amb acta d’abandonament i ens demanava si coneixiem famílies interessades en fer la kafala de e quatre nens. Vam posar-nos en contacte amb les famílies que pensàvem que podrien estar a punt per viatjar (tenien la conversió feta i tots els papers legalitzats i traduïts) i els vam comentar el cas.

La primera va ser la Montse, va enviar la sol·licitud a la crèche i al cap d’uns dies rebia un correu amb l’assignació d’un nen. Després la Joana va enviar la sol·licitud i es va repetir el mateix, al cap d’un dies tenia un nen assignat. La següent setmana la Rocío i el Iván van escriure a la directora i aquesta els va assignar un germà pel seu fill kafalat feia un parell d’anys a Tànger.

Havíem contactat amb una quarta família, la Sara i el Paco, els vam explicar el cas i ràpidament es van animar i van enviar la sol·licitud. Van passar uns dies i no teníem noticies de la crèche. Estranyats van trucar a veure si hi havia cap problema. No van aconseguir entendre quin entrebanc hi havia, però Mme. Zaahira els va dir que havien d’esperar. I així ho van fer. Va anar passant el temps. Les altres famílies van començar les seves kafales i ells no aconseguien esbrinar perquè no se’ls podia assignar.

Un dia que la Sara i el Paco van tornar a trucar a Mme. Zaahira, van descobrir on hi podia haver hagut el problema, la directora els va comentar que tenia una sol·licitud d’una família que es deien Sara i Francisco, però d’ells, Sara i Paco, no, no l’havia rebuda. Aleshores ells li van comentar que era la seva sol·licitud, que Paco i Francisco son el mateix a Espanya. Semblava que havien trobat on era el problema i que ara ja se solucionaria. Però no. Passava el temps, seguien trucant, però no obtenien el vist i plau per viatjar i fer l’assignació. Així que, molt a contracor, van decidir canviar de ciutat. Van sol·licitar kafala a una altra ciutat i al cap d’uns mesos tenien assignació, van fer la kafala i van tornar a casa amb el seu fill.

Les kafales a aquesta ciutat s’han seguit fent, és una ciutat petita, es fan molt poques kafales, hi ha pocs nens i es compaginen amb kafales nacionals i internacionals d’altres països, com a tot arreu, pràcticament. Però més o menys dues o tres a l’any s’han anat fent des del 2009. Actualment hi ha dues famílies espanyoles que van enviar la sol·licituds a l’octubre de 2011. Aquestes darreres setmanes hi ha hagut molts mails des de la crèche cap a les famílies, de les families a IMA i pel camí invers.

Un cap de setmana que tenia temps, Mme. Zaahira es va posar a posar en ordre els papers dels nens i de les sol·licituds de famílies per veure si es podien començar algunes kafales. Ens va escriure que tenia tres sol·licituds d’Espanya, nosaltres només en coneixíem dues, vam pensar que la tercera família hauria fet la sol·licitud per iniciativa seva (les dades de la crèche estan a internet, així que no cal contactar amb IMA per conèixer-les i saber com és el procediment). Mme. Zaahira va enviar un correu electrònic a les tres families interessant-se per la seva situació en quan a començar una kafala al seu centre.

Al cap d’uns dies vàrem rebre un correu a la bústia de IMA de la Sara i el Paco comentant que els havia escrit Mme. Zaahira que els demanava per les seves intencions de kafalar a Safi i molt estranyats perquè ells tenien un nen kafalat a Agadir el 2009 i no tenien intenció de moment de fer una segona kafala….

Ràpidament vàrem recordar la història d’aquesta família i el malentès que hi va haver al Marroc amb el seu nom (Paco-Francisco). Vàrem escriure a Mme. Zaahira explicant-li el que havia passat. Es van aclarir les coses i ella va actualitzar els seus arxius.

Tot això ve per comentar les dificultats afegides que a vegades se’ns presenten en els processos de kafala i que no podem passar per alt. Una cosa tant assumida per nosaltres com que Paco i Francisco son el mateix nom, al Marroc no és així. I aquest és un detall petit però que va donar molts maldecaps durant un temps a aquesta família, a més en un moment de molta emoció com pot ser el de la possibilitat d’una imminent assignació.

Però com aquesta anècdota podem trobar moltes altres coses que en la nostra cultura son normals i però no ho son al Marroc, des de comportaments, maneres de dir o de fer, actituds… i que no els donem importància perquè les tenim assumides i ni ens adonem. Però que ens causen problemes ja que entren en contradicció amb la cultura del país d’origen dels nostres fills i sobretot amb les persones que ens acompanyen en el procés (personal de les crèches, advocats) o que en son actors principals (jutges, autoritats implicades, procuradors) o fins i tot amb la societat marroquí.

Parlem de la manera com diem les coses, de les actituds d’impaciència pels terminis, de la manera de vestir, de la conveniència, o no, de fer segons quins tipus de regals per evitar cap tipus de mala interpretació, i de tot allò que pugui originar rebuig o recel.

Una de les demandes que ens han fet les persones amb qui hem parlat durant aquest viatge que hem fet al Marroc fa uns dies, és que les famílies haurien de millorar els coneixements en la cultura i manera de fer del Marroc i del Islam.

Us volíem explicar aquesta petita història perquè hi puguem tots reflexionar i adonar-nos de la importància i l’impacte que pot arribar a tenir la mancança que tenim del que és el Marroc i del Islam, un país i una cultura que està tant a prop però alhora tant lluny de nosaltres..

És responsabilitat de tots, de l’associació i de les famílies, procurar millorar en aquest aspecte.

MALENTENDIDOS

De esta historia que explicamos a continuación, los hechos son reales, los nombres de los lugares y las personas han cambiado.

A principios de 2009, la directora de la créche de Safi, Mme. Zaahira, nos escribió que en la créche había niños con acta de abandono y nos preguntaba si conocíamos familias interesadas en hacer la kafala de cuatro niños. Nos pusimos en contacto con las familias que pensábamos que podrían estar a punto para viajar (tenían la conversión hecha y todos los papeles legalizados y traducidos) y les comentamos el caso.

La primera fue Montse, envió la solicitud a la créche y al cabo de unos días recibía un correo con la asignación de un niño. Después Joana envió la solicitud y se repitió lo mismo, al cabo de unos días tenía un niño asignado. La siguiente semana Iván y Rocío escribieron a la directora y ésta les asignó un hermano para su hijo kafalado hacía un par de años en Tánger.

Habíamos contactado con una cuarta familia, Sara y Paco, les explicamos el caso y rápidamente se animaron y enviaron la solicitud. Pasaron unos días y no tenían noticias de la créche. Extrañados llamaron a ver si había algún problema. No consiguieron entender qué obstáculo había, pero Mme. Zaahira les dijo que debían esperar. Y así lo hicieron. Fue pasando el tiempo. Las otras familias comenzaron sus kafalas y ellos no lograban averiguar porque no se les podía asignar.

Un día que Sara y Paco volvieron a llamar a Mme. Zaahira, descubrieron donde podía haber habido el problema, la directora les comentó que tenía una solicitud de una familia que se llamaban Sara y Francisco, pero de ellos, Sara y Paco, no, no la había recibido. Entonces ellos le comentaron que era su solicitud, que Paco y Francisco son el mismo en España. Parecía que habían encontrado donde estaba el problema y que ahora ya se solucionaría. Pero no. Pasaba el tiempo, seguían llamando, pero no obtenían el visto bueno para viajar y hacer la asignación. Así que, muy a regañadientes, decidieron cambiar de ciudad. Solicitaron la kafala en otra ciudad y al cabo de unos meses tenían asignación, hicieron la kafala y volvieron a casa con su hijo.

Las kafalas en esta ciudad se han seguido haciendo, es una ciudad pequeña, se hacen muy pocas kafalas, hay pocos niños y se compaginan con kafalas nacionales e internacionales de otros países, como en todas partes, prácticamente. Pero más o menos dos o tres al año se han ido haciendo desde 2009. Actualmente hay dos familias españolas que enviaron las solicitudes en octubre de 2011. Estas últimas semanas ha habido muchos mails desde la créche hacia las familias, de las familias a IMA y por el camino inverso.

Un fin de semana que tenía tiempo, Mme. Zaahira se puso a poner en orden los papeles de los niños y de las solicitudes de familias para ver si se podían empezar algunas kafalas. Nos escribió que tenía tres solicitudes de España, nosotros sólo conocíamos dos, pensamos que la tercera familia habría hecho la solicitud por iniciativa suya (los datos de la créche están en internet, así que no hay que contactar con IMA para conocerlas y saber cómo es el procedimiento). Mme. Zaahira envió un correo electrónico a las tres familias interesándose por su situación en cuanto a comenzar una kafala en su centro.

Al cabo de unos días recibimos un correo en el buzón de IMA de Sara y Paco comentando que les había escrito Mme. Zaahira que les pedía por sus intenciones de kafalar en Safi y muy extrañados porque ellos tenían un niño kafalado en Agadir en 2009 y no tenían intención de momento de hacer una segunda kafala….

Rápidamente recordamos la historia de esta familia y el malentendido que hubo en Marruecos con su nombre (Paco-Francisco). Escribimos a Mme. Zaahira explicándole lo que había pasado. Se aclararon las cosas y ella actualizó sus archivos.

Todo esto viene para comentar las dificultades añadidas que a veces se nos presentan en los procesos de kafala y que no podemos pasar por alto. Una cosa tan asumida por nosotros como que Paco y Francisco son el mismo nombre, en Marruecos no es así. Y este es un detalle pequeño pero que dio muchos quebraderos de cabeza durante un tiempo a esta familia, además en un momento de mucha emoción como puede ser el de la posibilidad de una inminente asignación.

Pero como esta anécdota podemos encontrar muchas otras cosas que en nuestra cultura son normales y no lo son en Marruecos, desde comportamientos, formas de hablar o de hacer, actitudes… y que no les damos importancia porque las tenemos asumidas y ni nos damos cuenta. Pero que nos causan problemas ya que entran en contradicción con la cultura del país de origen de nuestros hijos y sobre todo con las personas que nos acompañan en el proceso (personal de las créches, abogados) o que son actores principales (jueces, autoridades implicadas, procuradores) o incluso con la sociedad marroquí.

Hablamos de cómo decimos las cosas, de las actitudes de impaciencia por los plazos, de la manera de vestir, de la conveniencia, o no, de hacer según qué tipo de regalos para evitar ningún tipo de mala interpretación, y de todo aquello que pueda originar rechazo o recelo.

Una de las demandas que nos han hecho las personas con las que hemos hablado durante este viaje que hemos hecho a Marruecos hace unos días, es que las familias deberían mejorar los conocimientos en la cultura y manera de hacer de Marruecos y del Islam.

Os queríamos contar esta pequeña historia para que podamos todos reflexionar y darnos cuenta de la importancia y el impacto que puede llegar a tener la carencia que tenemos de lo que es Marruecos y del Islam, un país y una cultura que está tan cerca pero a la vez tan lejos de nosotros…

Es responsabilidad de todos, de la asociación y de las familias, procurar mejorar en este aspecto.

Viatge al Marroc

Ja feia molt de temps que a l’associació ens plantejàvem la necessitat de fer un viatge al Marroc, en nom d’IMA, per tal de poder tenir unes impressions de primera mà i sobre el terreny en relació a la situació de les kafales a les principals ciutats del país. D’altra banda, consideràvem molt important que al Marroc poguessin “visualitzar” l’existència de l’associació, ja que si bé a molts llocs ja sabien de la nostra existència com a associació de famílies, a d’altres potser no tenien clara la nostra funció i es podien donar malentesos, interpretant possibles funcions d’intermediació o ànim de lucre.

L’última vegada en que membres de la Junta de l’associació varen viatjar al Marroc va ser al 2008 i ja havia plogut des d’aleshores. Així doncs, la Sara, el Jordi i el Juan vàrem planificar un viatge que vàrem realitzar entre el 26 de febrer i el 2 de març d’enguany. No ha estat senzill, ja que a banda de qüestions pressupostàries (que s’han de tenir en compte, i més en els temps que corren) cal comptar amb els problemes logístics i d’agenda que suposa tenir obligacions laborals i familiars.

Cal esmentar, que la planificació va ser molt acurada i, així doncs, és va poder abastar en tan pocs dies un bon nombre de visites i contactes, això sí, mitjançant una autèntica cursa contra el cronòmetre a base d’avions, trens i autocars, enllaçats amb precisió suïssa.

Les ciutats visitades varen ser Marràqueix, Agadir, Rabat, Casablanca i Meknés. La idea era poder comentar la situació de les kafales amb els/les responsables de les crèches, els jutges, advocats i amb el màxim número possible de persones que poden intervenir en un procés de kafala.

Els centres visitats varen ser les dues crèches de Marràqueix (Issil i Espoir), la crèche d’Agadir, el Lalla Meriem de Rabat, la crèche Lalla Hasnaa de Casablanca i els centres de Meknés gestionats per la Fundació Rita Zniber. Tanmateix, vàrem poder parlar amb els jutges de Rabat i Agadir (amb el de Casablanca, malauradament no va ser possible ja que estava absent), així com amb les advocades que més kafales han gestionat a Rabat, Casablanca, Agadir i Marràqueix. Vàrem poder conversar amb un addoul a Rabat, així com amb diverses famílies espanyoles que estaven gestionant la seva kafala en aquesta ciutat. També va ser molt útil poder contactar amb la coordinadora al Marroc de l’ong italiana Amici dei Bambini (AiBi), que desenvolupa projectes de col·laboració amb diverses crèches, com la de Rabat o la de Meknés.

Volem aprofitar per a fer algunes reflexions entorn al que vàrem observar i/o comentar aquests dies:

Les instal·lacions dels centres visitats són, en general, correctes, tot i que hi ha alguns centres que presenten mancances degut a l’antiguitat de les mateixes. Pel que fa a recursos materials solen tenir les seves necessitats cobertes ja que la majoria reben suport d’ong’s, institucions, etc. Del que sí se’ns fa esment en algun cas és la dificultat per poder remunerar correctament les cuidadores. El centre més gran dels visitats és el Lalla Hasnaa de Casablanca. Hi ha uns 280 nens de totes les edats i és l’únic centre dels visitats on encara hi ha nens que creixen a l’orfenat, malgrat el gran nombre de famílies estrangeres interessades en la kafala. A això ha contribuït el recel per part dels jutges de família (habitualment per motius religiosos) i la rotació de jutges que s’ha produït en aquesta ciutat en els darrers anys, fent que els criteris davant la kafala d’estrangers hagin anat variant tot sovint.

Una constant que va anar sorgint amb diferents interlocutors és la del comportament de les famílies espanyoles. En general consideren que les famílies belgues, suïsses, etc, que ho gestionen amb ecais, són més “disciplinades”. En alguna ciutat consideren que les famílies espanyoles els sotmeten a molta pressió, o bé no guarden les “formes” tal com aquestes s’entenen al Marroc. La manca de coneixement de la idiosincràsia, de la cultura i sobretot, de la la religió del Marroc per part de les famílies, va estar una de les observacions recurrents.

Pel que fa a problemes concrets en els actuals processos de kafala, a banda del que ja hem comentat del cas de Casablanca degut als canvis de jutge i per tant de criteris, cal fer esment al que ens varen manifestar les famílies que tramitaven la kafala a Rabat i és l’important entrebanc burocràtic que s’està produint (va començar a finals del 2010) en l’obtenció de les actes d’abandonament (i partides de naixement) dels nens que es troben al Lalla Meriem, però varen néixer (o acollits en primera instància) a la ciutat veïna de Salé. Aquest entrebanc està provocant que el processos de kafala d’aquests nens s’allarguin molts mesos.

La qüestió dels (elevats) honoraris d’algunes advocades la vàrem abordar amb elles directament. Més enllà de l’important esforç econòmic que suposa per a moltes famílies, els vàrem voler fer veure que no es corresponen amb la realitat del Marroc i que, per això mateix el fet de cobrar uns honoraris tan elevats pot aixecar tota mena de suspicàcies (com ja va passar a Agadir) i ser contraproduent per a la continuïtat dels processos de kafala. En el cas de l’advocada de Rabat, podem dir que no va ser gaire receptiva a la petició de moderació d’honoraris, al·legant que les kafales a Rabat i Casablanca porten molta feina i per tant són correctes. Les advocades d’Agadir ho varen ser més i van donar a entendre que ho tindrien en consideració, tot i que la nostra impressió va ser que no farien gaire cas. En el moment d’escriure aquestes línies ens arriba la notícia de que les tres advocades han decidit rebaixar els seus honoraris en una quarta part, la qual cosa suposa en el cas de Rabat situar-los a nivell de començament de l’any passat i en el cas d’Agadir, disminuir a la meitat l’increment que els honoraris de les advocades havien experimentat d’un any a l’altre. Tot i que considerem que els honoraris continuen sent exagerats, no deixa de ser una bona notícia que esperem tingui continuïtat i no suposi un breu parèntesi en la dinàmica d’increment d’honoraris.

D’altra banda, volem destacar la bona acollida que ha tingut el fet de que els mostréssim fotografies, especialment de les trobades d’IMA. Al Marroc, com ja sabeu, els detalls són importants, i el fet de poder visualitzar els nens que varen ser acollits en kafala per famílies espanyoles els produeix molta satisfacció. En algun cas un jutge ens va arribar a mostrar un bon nombre de fotografies rebudes al jutjat, que els fan arribar famílies estrangeres, sobretot belgues, tot manifestant que troben a faltar aquest gest per part de les famílies espanyoles. És per això que volem animar a les famílies que han fet la kafala per a què, un cop a l’any, enviïn una foto de família al jutjat, a la crèche i a qui considerin rellevant en el seu procés de kafala, ja que això és molt apreciat. També hem pogut constatar que l’existència d’una associació de famílies és molt ben valorada, ja que aprecien el fet que es possibiliti el contacte entre les famílies i els nens, així com el fet que és mantingui una reivindicació dels orígens dels mateixos.

I fins aquí un breu resum del que ha estat aquest viatge. Un viatge que ha estat intens i cansat, però pensem que ha valgut la pena.

Viaje a Marruecos

Ya hacía mucho tiempo que en la asociación nos planteábamos la necesidad de hacer un viaje a Marruecos, en nombre de IMA, para poder tener unas impresiones de primera mano y sobre el terreno en relación a la situación de las kafala en las principales ciudades del país. Por otra parte, considerábamos muy importante que en Marruecos pudieran “visualizar” la existencia de la asociación, ya que si bien en muchos lugares ya sabían de nuestra existencia como asociación de familias, en otros quizás no tenían clara nuestra función y se podían dar malentendidos, interpretando posibles funciones de intermediación o ánimo de lucro.

La última vez que miembros de la Junta de la asociación viajaron a Marruecos fue en 2008 y ya había llovido desde entonces. Así pues, Sara, Jordi y Juan planificamos un viaje que realizamos entre el 26 de febrero y el 2 de marzo de este año. No ha sido sencillo, ya que además de cuestiones presupuestarias (que se deben tener en cuenta, y más en los tiempos que corren) hay que contar con los problemas logísticos y de agenda que supone tener obligaciones laborales y familiares.

Cabe mencionar, que la planificación fue muy cuidadosa y, así pues, se pudo abarcar en tan pocos días un buen número de visitas y contactos, eso sí, mediante una auténtica carrera contra el cronómetro a base de aviones, trenes y autocares, enlazados con precisión suiza.

Las ciudades visitadas fueron Marrakech, Agadir, Rabat, Casablanca y Meknes. La idea era poder comentar la situación de las kafalas con los/las responsables de las crèches, los jueces, abogados y con el máximo número posible de personas que pueden intervenir en un proceso de kafala.

Los centros visitados fueron las dos crèches de Marrakech (Issil y Espoir), la crèche de Agadir, el Lalla Meriem de Rabat, la crèche Lalla Hasnaa de Casablanca y los centros de Meknés gestionados por la Fundación Rita Zniber. Con todo, pudimos hablar con los jueces de Rabat y Agadir (con el de Casablanca, desgraciadamente no fue posible ya que estaba ausente), así como con las abogadas que más kafalas han gestionado en Rabat, Casablanca, Agadir y Marrakech. Pudimos conversar con un addoul en Rabat, así como con diversas familias españolas que estaban gestionando su kafala en esta ciudad. También fue muy útil poder contactar con la coordinadora en Marruecos de la ONG italiana Amicci dei Bambini (AiBi), que desarrolla proyectos de colaboración con diversas crèches, como la de Rabat o la de Meknés.

Queremos aprovechar para hacer algunas reflexiones en torno a lo que observamos y/o comentamos estos días:

Las instalaciones de los centros visitados son, en general, correctas, aunque hay algunos centros que presentan carencias debido a la antigüedad de las mismas. En cuanto a recursos materiales suelen tener sus necesidades cubiertas ya que la mayoría reciben apoyo de ONG, instituciones, etc. Lo que si se nos hace mención en algún caso es la dificultad para poder remunerar correctamente las cuidadoras. El centro más grande de los visitados es el Lalla Hasnaa de Casablanca. Hay unos 280 niños de todas las edades y es el único centro de los visitados donde todavía hay niños que crecen en el orfanato, a pesar del gran número de familias extranjeras interesadas en la kafala. A ello ha contribuido el recelo por parte de los jueces de familia (habitualmente por motivos religiosos) y la rotación de jueces que se ha producido en esta ciudad en los últimos años, haciendo que los criterios ante la kafala de extranjeros hayan ido variando a menudo.

Una constante que fue surgiendo con diferentes interlocutores es la del comportamiento de las familias españolas. En general consideran que las familias belgas, suizas, etc., que lo gestionan con ECAI, son más “disciplinadas”. En alguna ciudad consideran que las familias españolas les someten a mucha presión, o bien no guardan las “formas” tal y como éstas se entienden en Marruecos. La falta de conocimiento de la idiosincrasia, cultura y sobre todo, la religión de Marruecos por parte de las familias, fue una de las observaciones recurrentes.

En cuanto a problemas concretos en los actuales procesos de kafala, aparte del que ya hemos comentado en el caso de Casablanca debido a los cambios de juez y por tanto de criterios, hay que mencionar lo que nos manifestaron las familias que tramitaban la kafala en Rabat y es el importante obstáculo burocrático que se está produciendo (empezó a finales del 2010) en la obtención de las actas de abandono (y partidas de nacimiento) de los niños que se encuentran en Lalla Meriem, pero nacieron (o acogidos en primera instancia) en la ciudad vecina de Salé. Este tropiezo está provocando que los procesos de kafala de estos niños se alarguen muchos meses.

La cuestión de los (elevados) honorarios de algunas abogadas la abordamos con ellas directamente. Más allá del importante esfuerzo económico que supone para muchas familias, les quisimos hacer ver que no se corresponden con la realidad de Marruecos y que, por eso mismo el hecho de cobrar unos honorarios tan elevados puede levantar todo tipo de suspicacias (como ya ocurrió en Agadir) y ser contraproducente para la continuidad de los procesos de kafala. En el caso de la abogada de Rabat, podemos decir que no fue muy receptiva a la petición de moderación de honorarios, alegando que las kafalas en Rabat y Casablanca llevan mucho trabajo y por tanto son correctos. Las abogadas de Agadir fueron más receptivas y dieron a entender que lo tendrían en cuenta, aunque nuestra impresión fue que no harían mucho caso. En el momento de escribir estas líneas nos llega la noticia de que las tres abogadas han decidido rebajar sus honorarios en una cuarta parte, lo que supone en el caso de Rabat situarlos a nivel de comienzo del año pasado y en el caso de Agadir, disminuir a la mitad el incremento que los honorarios de las abogadas habían experimentado de un año a otro. Aunque consideramos que los honorarios siguen siendo exagerados, no deja de ser una buena noticia que esperamos tenga continuidad y no suponga un breve paréntesis en la dinámica de incremento de honorarios.

Por otra parte, queremos destacar la buena acogida que ha tenido el hecho de que les mostrásemos fotografías, especialmente de los encuentros de IMA. En Marruecos, como ya sabéis, los detalles son importantes, y el hecho de poder visualizar los niños que fueron acogidos en kafala por familias españolas les produce mucha satisfacción. En algún caso un juez nos llegó a mostrar un buen número de fotografías recibidas en el juzgado, que les hacen llegar familias extranjeras, sobre todo belgas, manifestando que echan de menos este gesto por parte de las familias españolas. Es por ello que queremos animar a las familias que han hecho la kafala para que, una vez al año, envíen una foto de familia al juzgado, a la crèche y a quien consideren relevante en su proceso de kafala, ya que esto es muy apreciado. También hemos podido constatar que la existencia de una asociación de familias es muy bien valorada, ya que aprecian el hecho de que se posibilite el contacto entre las familias y los niños, así como el hecho de que se mantenga una reivindicación de los orígenes de los mismos.

Y hasta aquí un breve resumen de lo que ha sido este viaje. Un viaje que ha sido intenso y cansado, pero pensamos que ha valido la pena.

Xerrades sobre l’adopció 2012

Xerrades sobre l’adopció

L’ Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció organitza, durant aquest any 2012, un cicle de xerrades entorn al món de l’adopció adreçades a totes les famílies adoptives que hi estigueu interessades.

En aquestes tres trobades, professionals de reconegut prestigi parlaran de l’adopció des de diferents àmbits d’interès:
– escolarització i aprenentatge
– ètica i adopció
– l’adolescència en infants adoptats

INSCRIPCIÓ GRATUÏTA :
Atès que l’aforament és limitat, cal confirmar l’assistència, abans del 12 d’abril, trucant al: 935 517 753 o bé per correu electrònic a: Teresa.regordan@gencat.cat, indicant nom i cognoms i a quina o quines ponències voleu assistir.

El programa complert de les jornades el podeu descarregar aquí: triptic_jornades_Fam_2012