(19) En què consisteix la conversió a l’islam?

A l’islam no existeix un acte ritual com pot ser el bateig en el cristianisme. Per ser considerat musulmà només cal proclamar públicament la teva creença en els 5 pilars o preceptes de l’islam. Ara bé, el Marroc és un estat confessional, i un dels requisits que es demana als estrangers per a fer la kafala és un certificat conforme s’és musulmà. Aquest certificat no el pot fer cap imam ni associació islàmica espanyola, l’ha de fer un addoul (notari corànic) que és un funcionari del govern marroquí. Per tant, no es tracta d’un acte de conversió, pròpiament dit. Com acte administratiu és senzill i consisteix en dir, davant de l’addoul, la següent frase, amb el dit índex de la mà dreta assenyalant al cel: لا إله إلا الله محمد رسول الله

La seva pronunciació aproximada correspon a:

Ašhādu anna lā ilāha illā [A]llâhu wa anna Muhammadan rasūlu l-lâh

On la “sh” es pronuncia com la “x” catalana de xocolata o la “sh” anglesa de “shell”, la “ll” es pronuncia com una “l” llarga (geminada), i la “h” es pronuncia com una “j” aspirada, com la “h” anglesa de “have”. Algunes vegades s’omet el “ashadu anna” (jo declaro).

La seva traducció és “Declaro que no hi ha més Déu que Alà, i que Mahoma és el seu profeta”, que és el primer (i més important) pilar de l’islam.

La frase s’ha de saber de memòria en àrab, així com el nom dels cinc pilars de l’islam:

(a)  Shahada (declaració, testimoni): és la declaració de fe, el més important dels pilars. És el que proferim en la conversió.

(b)  Salat (oració, devoció): consisteix en resar 5 cops al dia (alba, migdia, tarda, posta de sol i nit) en direcció a la Meca.

(c)  Zacat (almoïna): donant part de les riqueses als més pobres.

(d)  Sawm (dejuni): consisteix, a grans trets, en dejunar des de que surt el sol fins que es pon, durant el novè mes de l’any o mes de Ramadà.

(e)  Hajg (peregrinació): consisteix en anar un cop a la vida de peregrinació a la Meca, sempre que es pugui costejar el viatge.

Segons quin sigui el nostre nom, és possible que haguem d’escollir un nou nom d’ús habitual als països islàmics.

S’ha de dir que els pilars no són de compliment absolut. Per exemple, les embarassades, nens, malalts, viatjants, etc. estan exempts de fer el ramadà, i el zacat i hajg s’han de complir dintre de les nostres possibilitats.

En el món islàmic “Déu” i “Alà” són paraules sinònimes. Per tant, l’acte no s’ha d’interpretar com que deixem de creure en Déu per començar a creure en Alà, simplement, declarem la nostra fe en un únic déu. La transcendència de l’acte, des del punt de vista ideològic o religiós, és la que cadascun li vulgui donar.

En algunes ciutats, durant l’enquête islàmica també ens poden demanar que recitem de memòria i en àrab la al-fatiha (primera sura de l’Alcorà, que es composa de 7 versos).

Bismillāhi r-raḥmāni r-raḥīm

Al ḥamdu lillāhi rabbi l-‘ālamīn

Ar raḥmāni r-raḥīm

Māliki yawmi d-dīn

Iyyāka na’budu wa iyyāka nasta’īn

Ihdinā ṣ-ṣirāṭ al-mustaqīm

Ṣirāṭ al-laḏīna an’amta ‘alayhim ġayril maġḍūbi ‘alayhim walāḍ ḍāllīn

A l’islam és tradició saber-se de memòria (i en àrab) algunes sures de l’Alcorà, o fins i tot, tot el llibre. Llista de sures de l’Alcorà

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s