És normal pensar, quan volem iniciar el nostre procés de kafala, que les coses ens aniran bé. Segurament tenim amics o coneguts que han fet una kafala abans i tot els ha anat rodat.
Però hem de tenir en compte que el procés és molt llarg. No sempre les coses van com volem i la kafala és un procés molt delicat en que moltes coses es poden encallar i trobar-nos de cop i sense previ avís en un mal pas. Hem de dir que, que tot surti bé a la primera és pràcticament impossible. I això ho hem de tenir molt clar i assumir-ho.
Per una banda els tràmits solen tenir uns terminis y que el fet que s’esgotin aquests terminis és el funcionament normal de l’administració. Si per qualsevol contratemps algun tràmit s’allarga més del previst ens podem sentir frustrats, angoixats… quan un està dins els seu procés no el veu en perspectiva ni en global, això és normal. Però el més probable és que aquest contratemps tingui solució i només sigui qüestió d’esperar uns dies, unes setmanes… més.
Com hem dit, en general existeixen uns terminis: de tres a cinc mesos per l’acta d’abandonament, dues setmanes pel visat, deu dies pel passaport, dos mesos per la sentència de kafala… són terminis generals, que donem a nivell informatiu, però que poden variar molt d’una ciutat a una altra, de l’època de l’any (si ens coincideixen vacances dels titulars, vagues, festius…), de circumstàncies fora del nostre control (que es perdin els papers i s’hagin de repetir, que el dossier s’hagi quedat a la taula d’un funcionari esperant un segell i ningú ens avisi…). Cert que, si sumes tots aquests terminis és molt de temps, potser més de que un desitjaria, però segueixen sent terminis que entren dins la normalitat. I si s’ajunten tots els contratemps possibles en el nostre procés és descoratjador i ens pot semblar que hi ha una confabulació en contra nostra. Però no és així.
Hi ha tràmits que és poc probable que es compliquin, com la tramitació del passaport, que és un tràmit administratiu bastant automàtic, i el del visat, que si tenim tots els documents que es requereixen (CI, sentència d’abandonament, kafala, passaport, certificat mèdic, etc.), i, sobretot, el perfil del nen s’adapta al que consta al nostre CI, el Consolat Espanyol no ens posarà problemes. El problema ens pot venir per què aquests tràmits són al final del procés, amb l’esgotament que duem a sobre i les ganes de tornar a casa. Però hem de tenir en compte que en aquest punt ja tenim la kafala i són tràmits que no s’allarguen normalment.
La majoria de contratemps, poden passar, i passen, des de l’inici fins que obtenim la kafala. Hem de tenir en compte que la kafala la signa el jutge tutelar (amb el procurador i el president del tribunal). Per tant hem de parlar personalment amb ell (acompanyats de la nostra advocada, si en tenim) per saber quina és la seva intenció i tarannà abans de començar el procés. Que la directora de la créche o una advocada ens digui que tot anirà bé no és suficient. Qui signa és el jutge, i és ell qui ens ha de donar l’aprovació prèvia a l’inici de qualsevol tràmit.
Si el nen no te acta d’abandonament, hem d’esbrinar quina és la seva situació jurídica. Per això, com hem dit, és convenient parlar personalment amb el procurador i la treballadora social (acompanyats de l’advocada, si en tenim), i demanar-los veure el dossier amb tota la informació.
Ens hem d’involucrar en el procés. Lògicament, el jutge vol saber a qui dona el nen, i hem de tractar i parlar amb ell, i amb el procurador del rei, tant com puguem. Si ja tenim altres fills, també han de venir amb nosaltres, sempre que sigui possible, i si són nens kafalats, s’han de presentar amb el nom i passaport original marroquí. També es important que mostrem el recolzament de la nostra família extensa.
Hem de tenir paciència. Hi ha tràmits que requereixen el seu temps. És lògic tenir ganes de tornar, però hem d’evitar posar pressió o perdre els nervis. Al Marroc les coses tenen un altre ritme (de fet, no és que la justícia a Espanya sigui més ràpida).
Pensem que només poden kafalar els musulmans, per tant hem de ser plenament respectuosos, i comportar-nos d’acord a l’islam: vestir correctament, no beure alcohol (ni tan sols al bar de l’hotel), respectar el ramadà, confirmant la nostra fe sempre que calgui, etc. encara que sigui davant d’algú aliè al procés. Penseu que al Marroc tothom es coneix. Tampoc són habituals les mostres d’afecte en públic entre persones de diferent sexe, encara que siguin matrimoni (petons, abraçar-se, caminar de la ma, etc.).
L’experiència ens diu que quan s’acumulen moltes famílies estrangeres en una ciutat, i no hi ha nens per kafalar per part de les famílies marroquines, aquestes protesten i es produeixen problemes. Per tant, encara que no hi hagi llistes d’espera, ens hem d’informar i evitar les aglomeracions de famílies estrangeres a una mateixa ciutat. Ara, si la ciutat es prou gran, la confluència d’unes poques famílies és positiu per a la gestió i l’ajuda mútua.
Durant el mes d’agost, molts jutges fan vacances, i els jutges substituts són reticents a tractar assumptes no urgents. Per tant, no és el millor moment per anar al Marroc a iniciar una kafala i si estem en curs, és més que probable que durant l’agost no avanci el nostre procés. S’ha de recordar que els períodes de setmana santa i Nadal no son festius al Marroc (però si als Consolats Espanyols). Durant el ramadà els horaris de l’administració pública poden variar (normalment es fa horari intensiu de matí, ja que no es para per dinar), durant aquest mes tot s’alenteix.
En algunes créches hi ha nens amb problemes de salut. Aquests nens són difícilment kafalables per famílies marroquines amb menys recursos econòmics. Si decidim kafalar un d’aquests nens, és possible que els jutges siguin més sensibles i tot el procés més fàcil i ràpid. El mateix pot passar si kafalem un nen més gran. Per el contrari, la kafala de nenes acostuma a ser més complicada.
En cap cas, de cap manera, hem de caure en la temptació d’utilitzar suborns, ni donar regals sumptuosos.
Penseu que un comportament inadequat pot comprometre, no només la nostra kafala, si no també la de les famílies que venen darrera.
A part dels contratemps comentats, poden ocórrer esdeveniments molt difícils de superar i en els que no val la recomanació de prendre paciència i no marcar-se terminis o fites, i anar avançant pas a pas. Hi ha fets que ocorren, molts durs i que cal ser-ne conscients.
Ja ho hem comentat en aquesta i en alguna altra entrada, però fins que no tinguem la sentència ferma del jutge atorgant-nos la kafala, el nen que se’ns ha “assignat”, que hem conegut, cuidat i estimat, no és el nostre fill, no hi tenim cap dret i pot ser assignat a una altra família i aquesta kafala pot tirar endavant i la nostra no. Pot passar que el jutge ens denegui la kafala (que es pot recórrer i perdre el recurs), per això és tant important conèixer el tarannà i si pot ser la opinió del jutge abans de començar el procés. Quan passa una situació d’aquestes és molt, molt dur, no és un entrebanc, un alentiment transitori. I sobretot pensant en els nens afectats, que segurament porten mesos que ens coneixen i ja es pot haver començar a crear un vincle. Per això és important, imprescindible, conèixer el funcionament del tribunal, el pensament del jutge. Malgrat que això tampoc serà una garantia complerta que evitarà patiments a les parts.
també et pot interessar:
IMA 