Reportatge fotogràfic / Reportaje fotográfico

La Marta i la Montse, mares d’en Lluc i d’en Talal, s’ocupen, amb l’ajuda d’en Candi i en Xavi, del reportatge fotogràfic que va sorgir com a idea a la darrera trobada de tardor. Al llarg d’aquest mes contactaran amb les famílies interessades que ens van deixar les seves dades per concretar les dates per començar aquest projecte tan engrescador.

Si hi ha famílies que us voleu afegir, envieu-nos un correu electrònic a IMA (ima@amicsinfantsmarroc.org) i els hi farem arribar perquè us apuntin al seu llistat.

 

Marta y Montse, madres de lluc y Talal, se ocupan, con la ayuda de Candi y Xavi, del reportaje fotográfico que surgió como idea en el último encuentro de otoño. A lo largo de este mes contactarán con las familias interesadas que nos dejaron sus datos para concretar las fechas para empezar con este proyecto tan entusiasmador.

Si hay familias que os queréis añadir, enviadnos un correo electrónico a IMA (ima@amicsinfantsmarroc.org) y se lo haremos llegar para que os apunten a su lista.

 

 

Anuncis

SEGUIMENTS CONSULARS

Aquest seguiment es fa a iniciativa del consolat marroquí que correspongui a la nostra localitat. La llei de kafala contempla que el jutge que ens va atorgar la kafala demani informes de seguiment, que han de ser elaborats pels consolats, normalment per l’assistent social del mateix.

Fins fa relativament poc temps, les citacions a les famílies per a l’elaboració d’informes eren molts esporàdiques. Actualment, però, la situació ha canviat i s’ha generalitzat la citació a les famílies per part dels serveis socials dels consolats per tal de fer un informe, demanat pel jutge. Aquest fet pot generar algun tipus d’intranquil·litat en algunes famílies, per por a passar, o no, “l’examen” i a una possible conseqüència negativa que pugui derivar-se’n. Volem deixar clar a tothom que per l’experiència que hem tingut a dia d’avui, no es tracta de passar cap “examen”.

Els assistents socials es limiten a obtenir de les famílies la informació que consideren rellevant i a transmetre al jutge un informe on fan constar allò que el jutge espera llegir, bàsicament: que el nen està ben integrat al seu entorn familiar, que té cobertura sanitària i que està escolaritzat, si té l’edat. Ja el sol fet de tenir noticies del nen, és rellevant per al jutge, ja que una de les coses que poden preocupar al Marroc és que un cop arribats els nens a Espanya, “desapareguin”. Pensem que insinuacions que a nosaltres ens poden semblar demencials, com la del tràfic d’òrgans, poden arribar a ser considerades i el fet de que no arribin informes i és generi la sensació de “desaparició” del nen, pot afavorir aquest fet.

Considerem lògic (i desitjable), que els jutges marroquins s’interessin per la situació dels nens dels quals varen atorgar la kafala, sigui la família marroquina o estrangera. És per això que demanem a les famílies que no tinguin cap recança a acudir al consolat en el cas de ser citats i que mostrin la millor predisposició a col·laborar amb els serveis socials del consolat.  De no fer-ho així i de no rebre els jutges els informes de seguiment demanats, es podria generar una reacció negativa a les kafales a estrangers per part dels jutges que a dia d’avui estan oberts a aquesta possibilitat. Sabem que en algun jutjat on ciutadans suissos feien kafales mitjançant una ecai del seu país, el jutge va paralitzar les kafales a les famílies d’aquesta nacionalitat precisament per no rebre informes de seguiment.

Es tracta d’una qüestió de consciència i deure cívic i ciutadà, i a més d’una acció de reciprocitat, ja que sense la col·laboració prèvia dels organismes que intervenen en els processos de kafala, els nostres fills no estarien amb nosaltres, i els que varen quedar a la crèche en marxar nosaltres, veurien reduïdes les seves possibilitats de poder tenir una família aquesta és realment la qüestió que més ens amoïna i aquí ja no parlem de burocràcia.

Consolat del Marroc a Barcelona
C/ Diputació 68/70
08015 Barcelona
tel: 932852530
fax: 932892472

Les adreces dels consolats i la informació del que s’hi tramita ho podeu trobar al web de l’ambaixada del Marroc.

Documentació que cal aportar:

  • còpia del passaport del menor
  • foto del menor (no cal que sigui de carnet)
  • còpia de la residencia del menor
  • còpia del DNI dels pares adoptius.

Registre consular

A l’arribar a Espanya es pot procedir a la inscripció del menor al consolat marroquí que ens correspongui.

Inscripció consular (informació extreta del web de l’ambaixada):

El ciudadano marroquí debe matricularse en los registros de la Embajada en cuanto se instale en el país. Este procedimiento facilita los trámites administrativos del ciudadano y de su familia.

La documentació que cal aportar és la següent:

  • fotocopies de tots els documents del menor obtinguts al Marroc (sentència de kafala, acta de lliurament, permís de sortida, acta de naixement)
  • fotocòpia del passaport del menor
  • fotocòpia del NIE
  • fotocòpia dels DNI dels pares

Pel tràmit cal presentar-se al consolat i fer cua a la finestreta adequada. Caldrà preguntar. Normalment és la finestreta on es fan els tràmits del passaport.

El tràmit es fa en un matí.

Consolat del Marroc a Barcelona

C/ Diputació 68/70

08015 Barcelona

tel: 932852530

fax: 932892472

Les adreces dels consolats i la informació del que s’hi tramita ho podeu trobar al web de l’ambaixada del Marroc.

 

(22) S’ha de fer un seguiment de la kafala?

Segons la llei de la kafala (Art. 19 i 20) el seguiment de la kafala és obligatori. En el cas de residir al Marroc, ho fa el jutge tutelar de la circumscripció de residència, però si es viu a l’estranger ho fan els serveis consulars marroquins. El consolat envia llavors aquests seguiments al jutge tutelar del nen.

Es important fer aquest seguiment, ja que en general és la única informació que reben els jutges sobre la situació dels menors que han donat en kafala i que resideixen a l’estranger. La no realització d’aquests seguiments ha motivat que alguns jutges siguin reticents a l’hora de donar kafales a estrangers. Moltes vegades el seguiment no es fa per què, en transcriure el nom i adreça dels tutors de l’àrab a l’espanyol, es perd informació i les citacions no arriben al destinatari. Per això és important registrar al nen en el Consolat Marroquí de la nostra ciutat quan arribem a casa.

Normalment, els seguiments es fan amb una única entrevista per part de l’assistenta social del consolat en que ens fan algunes preguntes simples (si està escolaritzat, be de salut, ben adaptat, etc. ) i cap referència a com de bons musulmans som. El nen ha de venir a l’entrevista, que en ocasions es fa en algun parc públic on el nen pugui jugar, en comptes del consolat.

també et pot interessar:

preguntes més freqüents

SEGUIMENTS POSTKAFALA
REGISTRE CONSULAR
SEGUIMENTS CONSULARS

SEGUIMENTS POSTKAFALA

Com sabeu, en els nostres processos de kafala la part de la paperassa i tramitació burocràtica no s’acaba amb la pròpia sentència de kafala. Un cop arribats a casa seguim amb les gestions administratives, això si, alliberats del neguit que passem fins a obtenir la sentència que ens atorga la kafala dels nostres fills.

A l’arribada gestionem qüestions com l’empadronament, seguretat social, residència i, en la majoria dels casos, la sol·licitud d’adopció. Per fer aquesta sol·licitud, legalment el nen hauria de portar un any de residència, excepte a Catalunya, on les particularitats de codi civil català, fan que no calgui aquesta espera i es pugui demanar l’adopció un cop arribats amb el nostre fill.

Per tal de donar suport a la sol·licitud d’adopció presentada, nosaltres sempre hem recomanat demanar a l’ICA (o organisme autonòmic corresponent, sempre i quan s’avingui a fer-ho) un informe de seguiment. Si bé no és imprescindible aportar aquest informe al jutjat i s’han aconseguit moltes adopcions sense el mateix, hi ha casos en que el jutge l’ha demanat expressament. Volem cridar l’atenció sobre el fet de que darrerament, sobre tot a la ciutat de Barcelona, aquest informe s’està demanant per part dels jutges de forma sistemàtica i amb premura pel que fa a temps per a aportar-lo. Això provoca que algunes famílies s’adrecin a l’ICA amb presses per a la seva obtenció. Com sabeu, aquests informes els sol efectuar la icif (o tipai, o com es digui a cada comunitat) i obtenir-los pot portar un parell de mesos.

És per evitar aquesta mena de problemes, que seguim recomanat la petició del seguiment un cop arribats amb els nostres fills. A més, el fet de demanar l’informe, facilita a l’ICA (o organisme autonòmic de que es tracti) la informació de que el procés de kafala de la família ha culminat amb èxit. Això és importat. En algunes reunions mantingudes, l’ICA ens ha manifestat la seva preocupació pel fet de que hi ha famílies que no els comuniquen la seva arribada amb el nen i això suposa que no poden donar per tancat (amb una còpia de la sentència de kafala) l’expedient que varen obrir al seu dia. És per això que fem una crida a les famílies a que facilitin aquesta informació a l’ICA, independentment de la decisió que prenguin en relació a demanar un seguiment, o no. Pensem que és important que els processos de kafala puguin tenir una traçabilitat per part de l’ICA des de l’inici fins al final, ja que aquest organisme sempre ha mantingut una actuació positiva pel que fa a la kafala i cal propiciar que la continuï tenint.

Hi ha un altre tipus de seguiment que es pot fer. Aquest, però, a iniciativa del consolat marroquí que correspongui a la nostra localitat. La llei de kafala contempla que el jutge que ens va atorgar la kafala demani informes de seguiment, que han de ser elaborats pels consolats, normalment per l’assistent social del mateix.

Fins fa relativament poc temps, les citacions a les famílies per a l’elaboració d’informes eren molts esporàdiques. Actualment, però, la situació ha canviat i s’ha generalitzat la citació a les famílies per part dels serveis socials dels consolats per tal de fer un informe, demanat pel jutge. Aquest fet pot generar algun tipus d’intranquil·litat en algunes famílies, per por a passar, o no, “l’examen” i a una possible conseqüència negativa que pugui derivar-se’n. Volem deixar clar a tothom que per l’experiència que hem tingut a dia d’avui, no es tracta de passar cap “examen”. Els assistents socials es limiten a obtenir de les famílies la informació que consideren rellevant i a transmetre al jutge un informe on fan constar allò que el jutge espera llegir, bàsicament: que el nen està ben integrat al seu entorn familiar, que té cobertura sanitària i que està escolaritzat, si té l’edat. Ja el sol fet de tenir noticies del nen, és rellevant per al jutge, ja que una de les coses que poden preocupar al Marroc és que un cop arribats els nens a Espanya, “desapareguin”. Pensem que insinuacions que a nosaltres ens poden semblar demencials, com la del tràfic d’òrgans, poden arribar a ser considerades i el fet de que no arribin informes i és generi la sensació de “desaparició” del nen, pot afavorir aquest fet.

Considerem lògic (i desitjable), que els jutges marroquins s’interessin per la situació dels nens dels quals varen atorgar la kafala, sigui la família marroquina o estrangera. És per això que demanem a les famílies que no tinguin cap recança a acudir al consolat en el cas de ser citats i que mostrin la millor predisposició a col·laborar amb els serveis socials del consolat.  De no fer-ho així i de no rebre els jutges els informes de seguiment demanats, es podria generar una reacció negativa a les kafales a estrangers per part dels jutges que a dia d’avui estan oberts a aquesta possibilitat. Sabem que en algun jutjat on ciutadans suissos feien kafales mitjançant una ecai del seu país, el jutge va paralitzar les kafales a les famílies d’aquesta nacionalitat precisament per no rebre informes de seguiment.

El resum d’aquestes línies seria fer una crida a col·laborar amb les autoritats d’aquí i d’allà. Es tracta d’una qüestió de consciència i deure cívic i ciutadà, i a més d’una acció de reciprocitat, ja que sense la col·laboració prèvia dels organismes que intervenen en els processos de kafala, els nostres fills no estarien amb nosaltres,……….. i els que varen quedar a la crèche en marxar nosaltres, veurien reduïdes les seves possibilitats de poder tenir una família…………..aquesta és realment la qüestió que més ens amoïna………………i aquí ja no parlem de burocràcia.