(10) Qui fa l’assignació del menor?

La sol·licitud de kafala es fa per un menor abandonat en particular. En el cas que hi hagi més d’un nen kafalable, en ocasions és la família la que ha de decidir i això pot suposar un tràngol. Cada cop més, però, és la directora de la crêche qui fa l’assignació o ens suggereix un nen en particular.

Dit això, si anem a una ciutat on hi ha nens abandonats, però no són kafalables (perquè encara no tenen la sentencia d’abandonament) podem sol·licitar al procurador del rei que ens l’assigni mentre aconsegueix l’acta d’abandonament. Hem de tenir en compte que aquesta assignació és informal, i que la llei no en diu res al respecte.

Abans d’establir un lligam emocional amb el nen hem d’informar-nos de quina és la seva situació jurídica, per assegurar-nos que aconseguirà la sentencia d’abandonament, que el jutge ens concedirà la kafala, i que s’adapta als requeriments del nostre CI (en quant a edat). Per això és convenient parlar personalment (acompanyats de l’advocada, si en tenim) amb el procurador, i demanar-li veure el dossier del nen. En aquest dossier hi pot haver també informació important sobre el nen que no sempre apareix a l’acta d’abandonament. Aquesta informació pot ser molt important per el nen, quan comenci a plantejar-se quins han estat es seus orígens. Cal destacar però que no sempre hi ha gaire informació i que tampoc ens hem d’estranyar si no ens hi donen accés, primer perquè encara no som els seus tutors legals i en segon lloc perquè encara que ho fossim (o quan ho siguem) realment només el nen, en la seva majoria d’edat, té dret a accedir al contingut del seu expedient.

S’ha de dir que el concepte d’assignació és quelcom informal i que en alguns casos (pocs) hi ha hagut nens assignats que no ha estat possible kafalar perquè els han reclamat els pares biològics, perquè els ha kafalat una altra família, perquè malauradament han mort durant el procés, perquè els han denegat el visat (per no adaptar-se al rang d’edats del CI), etc.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fil?
(5) Quines son les diferencies bàsiques entre kafala i adopció?
(6) Qui pot fer una kafala?
(7) Qui pot ser kafalat?
(8) Com s’aconsegueix la sentència d’abandonament?
(9) En què consisteix el procés de kafala?  

(9) En què consisteix el procés de kafala?

En resum, el procés es divideix en quatre etapes:

  1. Article 15: la família ha de presentar una sol·licitud al jutge tutelar del nen. Aquesta sol·licitud ha d’anar acompanyada de la documentació que provi que es compleixen les condicions previstes a l’article 9 (partides de naixement dels sol·licitants, certificat de matrimoni, certificat mèdic, laboral, penals, residència, etc.) y una còpia de la partida de naixement del menor pel qual se sol·licita la kafala.

  2. Article 16: el jutge sol·licita 4 enquêtes (informes) sobre la família:
    1. un de l’autoritat governamental encarregada de menors (assistenta social),
    2. un de l’autoritat governamental encarregada dels assumptes islàmics,
    3. un del representant de l’autoritat (policia judicial), i
    4. un altre del representant del ministeri públic (de la mukataa (ajuntament) i/o de la wilaya (govern regional)).

  3. Article  17: a la vista dels informes, i de qualsevol altre informe que el jutge consideri oportú (per exemple, un informe del Consolat del Marroc a Espanya) el jutge dicta sentencia.

  4. Article  18: Un cop dictada sentència aquesta s’executa fent el lliurament del menor en presència d’un representant del ministeri públic, d’una autoritat local i/o de l’autoritat de protecció social implicada. Així mateix es redacten tres exemplars de la sentència de kafala: un pel jutge tutelar, un altre per la família encarregada de la kafala i un tercer que s’inclou a l’expedient d’execució.

Òbviament, com va dir un consol espanyol al Marroc “això de la kafala no és sota, cavall i rei” i poden sorgir una gran varietat d’entrebancs i complicacions durant el procés.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fil?
(5) Quines son les diferencies bàsiques entre kafala i adopció?
(6) Qui pot fer una kafala?
(7) Qui pot ser kafalat?
(8) Com s’aconsegueix la sentència d’abandonament?

(8) Com s’aconsegueix la sentència d’abandonament?

La mare pot anar voluntàriament a la policia i signar una renuncia (tal com contempla la llei marroquina), llavors el jutge pot declarar al menor abandonat. En el cas que els pares siguin desconeguts, es penja un anunci al jutjat (affichagement) on s’informa de les circumstancies del nen, per a què els pares o algun familiar el pugui reclamar. Si transcorreguts 3 mesos ningú no l’ha reclamat, el jutge el declararà definitivament abandonat.

En principi, la sentencia d’abandonament l’hauria d’aconseguir el procurador del rei (o fiscal) que és qui ha de tenir cura d’aquests nens (veure Art. 4, 5 i 6 de la llei de la kafala). A la pràctica, moltes vegades no ho fa fins que alguna família s’interessa per el nen i ho demana. Per tant, moltes vegades, cal estar a sobre, i anar insistint, fins que el procurador del reia s’ocupi d’aquest procés.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fil?
(5) Quines son les diferencies bàsiques entre kafala i adopció?
(6) Qui pot fer una kafala?
(7) Qui pot ser kafalat? 

(7) Qui pot ser kafalat?

S’especifica clarament a l’Art. 1 de la llei de la kafala.

Es considera nen abandonat a tot menor, d’un o altre sexe, que no hagi arribat a l’edat de 18 anys i que es trobi en una de les següents situacions:

    • Ser fill de pares desconeguts, o bé de pare desconegut i mare coneguda que l’hagi abandonat voluntàriament;
    • ser orfe o que els seus pares siguin incapaços de subvenir les seves necessitats o no disposin de mitjans de subsistència legals;
    • que els seus pares hagin demostrat mala conducta no assumint la seva capacitat de protecció i orientació per conduir al menor pel bon camí, com en aquells casos en què els pares han estat desposseïts de la tutela legal o en què un d’ells, després del decés o incapacitat de l’altre, manifesti una conducta esgarriada i no compleixi amb el deure esmentat respecte del menor.

Bàsicament, pot ser un nen orfe (n’hi ha molt pocs), un nen de pares desconeguts, o de mare coneguda però que n’hagi fet la renúncia voluntàriament. En tot cas ha d’existir una sentencia judicial o acta d’abandonament on un jutge el declari menor abandonat.

A les creches hi ha molts nens que estan abandonats a la pràctica, però no tenen aquesta sentencia, i per tant no es poden kafalar. Això no vol dir que no puguin aconseguir-la en uns mesos. De fet, actualment, a la majoria de les creches hi ha molt pocs nens amb sentencia d’abandonament.

No obstant, a les creches també hi ha nens als que els seus pares se’ls ha retirat la custòdia temporalment (per estar a la presó, per exemple), o nens als que la mare porta a la creche per a què els cuidin (ja que ella no pot fer-se’n càrrec). Aquests nens no poden ser kafalats ja que no tenen, ni tindran l’acta d’abandonament, doncs tenen una família i s’espera que en algun moment tornaran amb ella.

Les famílies marroquines s’estimen més kafalar nenes, per tant, la majoria dels menors kafalables per estrangers són nens.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fil?
(5) Quines son les diferencies bàsiques entre kafala i adopció?
(6) Qui pot fer una kafala?

 

(6) Qui pot fer una kafala?

S’especifica a l’Art. 9 de la llei de la kafala:

La Kafala de menors declarats abandonats és confiada a les següents persones i organismes designats:

1 .- Els esposos musulmans que reuneixin les següents condicions:

a) haver assolit la majoria d’edat, ser moral i socialment aptes per assegurar la Kafala del menor i disposar de mitjans econòmics suficients per subvenir a les seves necessitats.

b) no haver estat objecte, de forma individual o conjunta, de condemna per una infracció que hagués atemptat contra la moral o l’hagués comès contra un nen.

c) no patir malalties contagioses o que els facin incapaços per assumir la seva responsabilitat.

d) no estar oposats al menor del que sol · liciten la Kafala o als seus pares per un contenciós davant la justícia o per una diferència familiar que pugui comportar riscos per l’interès superior de l’infant.

2 .- La dona musulmana que compleixi amb les quatre condicions que s’esmenten en el paràgraf primer d’aquest article.

3 .- Les institucions públiques encarregades de la protecció de menors així com els organismes, organitzacions i associacions de caràcter social reconegudes com d’utilitat pública que disposin de mitjans econòmics, recursos i competències humanes aptes per assegurar la protecció del nen, proporcionar-li una bona educació i criar-lo d’acord amb els costums de l’Islam.

S’ha de tenir en compte que no especifica res respecte a ser marroquí, per això els estrangers podem kafalar. No obstant, diu molt clarament que s’ha de ser musulmà. Evidentment les kafales nacionals de marroquins o les kafales de marroquins que viuen a l’estranger i fins i tot les parelles mixtes (marroquí-estranger) tenen preferència en l’assignació i hi ha molts jutges de família al Marroc que es neguen a signar kafales a famílies estrangeres per més que s’hagin convertit a l’islam.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fil?

(5) Quines son les diferencies bàsiques entre kafala i adopció?

 

(5) Quines son les diferències bàsiques entre kafala i adopció?

La llei de la kafala diu en el seu Art. 2:

“La kafala d’un menor abandonat, en el sentit d’aquesta llei, consisteix en el compromís de fer-se càrrec de la protecció, educació i manutenció d’un nen abandonat, de la mateixa manera que ho faria un pare amb el seu propi fill. La Kafala no confereix dret a la filiació ni a la successió.”

Per tant, la kafala no suposa que el nen es converteixi en el nostre fill. En particular, no adopta els nostres cognoms, ni la nostra nacionalitat. Es per això que necessita un visat per entrar a Espanya, ja que després de la kafala segueix sent marroquí, però no espanyol.

Un cop a Espanya, a tots els afectes som els tutors legals del menor. Per tant, si no s’opta per l’adopció plena, o el jutge la denega, tenim els mateixos drets i obligacions que per un fill inscrit en el llibre de família. La diferència és que no comparteix cognoms, no tenim llibre de família, el menor segueix sent estranger amb NIE i no DNI, però gaudeix de les mateixes ajudes i drets que un fill. Passats tres anys de residència podria demanar la nacionalitat espanyola. Certament, tot és molt més senzill burocràticament si el menor és adoptat, i el nen sempre gaudirà d’una major protecció i del seu dret a tenir pares (reconegut a la Convenció sobre els Drets dels Nens de 1989, signada per ambdós estats).

Amb la kafala ens comprometem a fer-nos càrrec del nen, per tant, en el moment que aconseguim la kafala ens entreguen el nen, que restarà amb nosaltres mentre tramitem el seu permís de sortida, passaport i visat.

S’ha de tenir molt en compte que només es poden kafalar menors abandonats.

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?
(4) vol dir això que no podré adoptar al meu fill?

(4) Vol dir això que no podré adoptar al meu fill?

Si que el podràs adoptar, però el procés és una mica mes complicat i es fa en 3 etapes:

  1. Hem d’aconseguir la kafala d’un nen al Marroc.
  2. Hem d’aconseguir un permís del jutge de menors del Marroc que l’autoritzi a sortir del país, fer-li un passaport, i un visat de reagrupament familiar al Consolat Espanyol al Marroc per que pugui entrar a Espanya.
  3. Un cop a Espanya, podem sol·licitar l’adopció plena del nen al jutjat de la nostra ciutat.

S’ha de recordar que el Marroc NO ha signat el Conveni de La Haia de 1993, que regula l’adopció internacional, però SI el Conveni de La Haia de 1996, que regula la kafala i d’altres figures de protecció dels menors abandonats. En aquest conveni (també signat per Espanya) la kafala s’equipara a la tutela dativa, i s’estableix que en aquesta matèria s’han d’aplicar les lleis del país de residencia del menor (les espanyoles, un cop tinguem el visat i entrem al país).

també et pot interessar:
(1) què és i no és IMA?
(2) què pot fer IMA per tu, i tu per IMA?
(3) Puc fer una adopció (internacional) al Marroc?