Com sabeu, una de les nostres activitats post-kafala que més ens agrada organitzar són les trobades de famílies. Aquestes trobades ens permeten anar mantenint el contacte entre les famílies i comprovar periòdicament com van creixent els nens. N’organitzem dues a l’any, a la primavera i a la tardor.
Aquest any, vàrem pensar que podia ser una bona idea canviar el format usual de les trobades, i en lloc de l’habitual casa de colònies amb tot organitzat, anar a un parc i, com que ens sobra el temps, organitzar la intendència del parc (amb l’ajuda imprescindible de l’ajuntament de Sant Just que ens va portar taules, cadires i contenidors per les escombraries), contractar el servei de càtering, portar les begudes, contractar l’activitat amb els monitors a la tarda i portar el berenar dels nens.
Semblava, que si ens ho repartíem bé, ens en sortiríem.
Però no contàvem que l’ajuntament ens canviés la ubicació quan faltaven tres dies, ja que coincidia amb un altre acte, que la plana web ens donés problemes al apuntar-se, que no poguéssim enviar correctament els correus electrònics per avisar de la trobada, del canvi de lloc…
Vàrem solucionar el canvi de lloc i l’ajuntament de Sant Just ens va traslladar a la nova ubicació les taules, les cadires i els contenidors. Així i tot, tres o quatre famílies van començar el dia compartint-lo amb una feria rociera al Parc Padrosa que es veu que era molt animada, però no hi reconeixien cap cara coneguda i els estranyava que haguéssim canviat tant el format de les trobades, amb una trucada de telèfon els vàrem explicar on ens trobàvem i, amb una mica de recança, tot s’ha de dir, van fer cap al Parc del Mil·lenari, que és on finalment vàrem celebrar l’encontre.
El tema de la web sembla que també l’hem solucionat, encara que mai es pot dir quan són temes informàtics.
Entre petits i grans, finalment, vàrem superar la setantena.
Després va venir l’amenaça de pluja. I certament el dia va començar ben moll, pluges, tempestes, llamps i trons. Això ens va obligar a organitzar un pla B ja que el dinar estava previst a l’aire lliure i sense cobert. Sort que el temps ens va respectar, almenys fins les cinc i escaig de la tarda quan vàrem recórrer al pla B i ens vàrem aixoplugar al casal d’avis per berenar i poder acabar acomiadant-nos tranquil·lament i no a corre-cuita empesos per la pedregada que queia.
Durant el dinar, a criteri de cadascú, tant si portàvem picnic com si optàvem pel càtering, ens vàrem deslliurar dels típics macarrons amb amanida i pollastre rostit que ens han acompanyat durant 10 anys de trobades d’IMA.
Per seguir amb les variacions, aquest cop ens vàrem fer la foto de grup després de dinar i no abans com sol ser tradició (per això en podreu veure un parell o tres fent la migdiada).
Després de la foto van arribar els monitors i dos capitans pirates que van organitzar un joc de pistes amb els nens; els nens es van disfressar de pirates i es van passar la tarda jugant, trobant i seguint les pistes que els va portar fins al tresor amagat. Mentre els monitors es guanyaven durament el sou amb els nostres infants, varem aprofitar per fer un col·loqui informal. El Jordi va fer la introducció, amb el Juan van comentar el recent viatge al Marroc, les impressions que se’n van endur i les lliçons que es van aprendre. Varen haver diverses aportacions de les famílies, totes interessants, en relació a les seves experiències, al paper de l’associació en el suport a famílies i envers les crèches i/o autoritats marroquines, el comportament (in)convenient que algunes famílies tenen durant el procés (tema recurrent), etc., etc.
Fins aquí la crònica de la trobada. Esperem poder-nos retrobar novament a la tardor, amb més previsió i menys entrebancs logístics, per a comprovar empíricament com condeixen sis mesos més en el creixement dels infants i poder conèixer més petits nou(ben)vinguts.
IMA 