Viatge al Marroc

Ja feia molt de temps que a l’associació ens plantejàvem la necessitat de fer un viatge al Marroc, en nom d’IMA, per tal de poder tenir unes impressions de primera mà i sobre el terreny en relació a la situació de les kafales a les principals ciutats del país. D’altra banda, consideràvem molt important que al Marroc poguessin “visualitzar” l’existència de l’associació, ja que si bé a molts llocs ja sabien de la nostra existència com a associació de famílies, a d’altres potser no tenien clara la nostra funció i es podien donar malentesos, interpretant possibles funcions d’intermediació o ànim de lucre.

L’última vegada en que membres de la Junta de l’associació varen viatjar al Marroc va ser al 2008 i ja havia plogut des d’aleshores. Així doncs, la Sara, el Jordi i el Juan vàrem planificar un viatge que vàrem realitzar entre el 26 de febrer i el 2 de març d’enguany. No ha estat senzill, ja que a banda de qüestions pressupostàries (que s’han de tenir en compte, i més en els temps que corren) cal comptar amb els problemes logístics i d’agenda que suposa tenir obligacions laborals i familiars.

Cal esmentar, que la planificació va ser molt acurada i, així doncs, és va poder abastar en tan pocs dies un bon nombre de visites i contactes, això sí, mitjançant una autèntica cursa contra el cronòmetre a base d’avions, trens i autocars, enllaçats amb precisió suïssa.

Les ciutats visitades varen ser Marràqueix, Agadir, Rabat, Casablanca i Meknés. La idea era poder comentar la situació de les kafales amb els/les responsables de les crèches, els jutges, advocats i amb el màxim número possible de persones que poden intervenir en un procés de kafala.

Els centres visitats varen ser les dues crèches de Marràqueix (Issil i Espoir), la crèche d’Agadir, el Lalla Meriem de Rabat, la crèche Lalla Hasnaa de Casablanca i els centres de Meknés gestionats per la Fundació Rita Zniber. Tanmateix, vàrem poder parlar amb els jutges de Rabat i Agadir (amb el de Casablanca, malauradament no va ser possible ja que estava absent), així com amb les advocades que més kafales han gestionat a Rabat, Casablanca, Agadir i Marràqueix. Vàrem poder conversar amb un addoul a Rabat, així com amb diverses famílies espanyoles que estaven gestionant la seva kafala en aquesta ciutat. També va ser molt útil poder contactar amb la coordinadora al Marroc de l’ong italiana Amici dei Bambini (AiBi), que desenvolupa projectes de col·laboració amb diverses crèches, com la de Rabat o la de Meknés.

Volem aprofitar per a fer algunes reflexions entorn al que vàrem observar i/o comentar aquests dies:

Les instal·lacions dels centres visitats són, en general, correctes, tot i que hi ha alguns centres que presenten mancances degut a l’antiguitat de les mateixes. Pel que fa a recursos materials solen tenir les seves necessitats cobertes ja que la majoria reben suport d’ong’s, institucions, etc. Del que sí se’ns fa esment en algun cas és la dificultat per poder remunerar correctament les cuidadores. El centre més gran dels visitats és el Lalla Hasnaa de Casablanca. Hi ha uns 280 nens de totes les edats i és l’únic centre dels visitats on encara hi ha nens que creixen a l’orfenat, malgrat el gran nombre de famílies estrangeres interessades en la kafala. A això ha contribuït el recel per part dels jutges de família (habitualment per motius religiosos) i la rotació de jutges que s’ha produït en aquesta ciutat en els darrers anys, fent que els criteris davant la kafala d’estrangers hagin anat variant tot sovint.

Una constant que va anar sorgint amb diferents interlocutors és la del comportament de les famílies espanyoles. En general consideren que les famílies belgues, suïsses, etc, que ho gestionen amb ecais, són més “disciplinades”. En alguna ciutat consideren que les famílies espanyoles els sotmeten a molta pressió, o bé no guarden les “formes” tal com aquestes s’entenen al Marroc. La manca de coneixement de la idiosincràsia, de la cultura i sobretot, de la la religió del Marroc per part de les famílies, va estar una de les observacions recurrents.

Pel que fa a problemes concrets en els actuals processos de kafala, a banda del que ja hem comentat del cas de Casablanca degut als canvis de jutge i per tant de criteris, cal fer esment al que ens varen manifestar les famílies que tramitaven la kafala a Rabat i és l’important entrebanc burocràtic que s’està produint (va començar a finals del 2010) en l’obtenció de les actes d’abandonament (i partides de naixement) dels nens que es troben al Lalla Meriem, però varen néixer (o acollits en primera instància) a la ciutat veïna de Salé. Aquest entrebanc està provocant que el processos de kafala d’aquests nens s’allarguin molts mesos.

La qüestió dels (elevats) honoraris d’algunes advocades la vàrem abordar amb elles directament. Més enllà de l’important esforç econòmic que suposa per a moltes famílies, els vàrem voler fer veure que no es corresponen amb la realitat del Marroc i que, per això mateix el fet de cobrar uns honoraris tan elevats pot aixecar tota mena de suspicàcies (com ja va passar a Agadir) i ser contraproduent per a la continuïtat dels processos de kafala. En el cas de l’advocada de Rabat, podem dir que no va ser gaire receptiva a la petició de moderació d’honoraris, al·legant que les kafales a Rabat i Casablanca porten molta feina i per tant són correctes. Les advocades d’Agadir ho varen ser més i van donar a entendre que ho tindrien en consideració, tot i que la nostra impressió va ser que no farien gaire cas. En el moment d’escriure aquestes línies ens arriba la notícia de que les tres advocades han decidit rebaixar els seus honoraris en una quarta part, la qual cosa suposa en el cas de Rabat situar-los a nivell de començament de l’any passat i en el cas d’Agadir, disminuir a la meitat l’increment que els honoraris de les advocades havien experimentat d’un any a l’altre. Tot i que considerem que els honoraris continuen sent exagerats, no deixa de ser una bona notícia que esperem tingui continuïtat i no suposi un breu parèntesi en la dinàmica d’increment d’honoraris.

D’altra banda, volem destacar la bona acollida que ha tingut el fet de que els mostréssim fotografies, especialment de les trobades d’IMA. Al Marroc, com ja sabeu, els detalls són importants, i el fet de poder visualitzar els nens que varen ser acollits en kafala per famílies espanyoles els produeix molta satisfacció. En algun cas un jutge ens va arribar a mostrar un bon nombre de fotografies rebudes al jutjat, que els fan arribar famílies estrangeres, sobretot belgues, tot manifestant que troben a faltar aquest gest per part de les famílies espanyoles. És per això que volem animar a les famílies que han fet la kafala per a què, un cop a l’any, enviïn una foto de família al jutjat, a la crèche i a qui considerin rellevant en el seu procés de kafala, ja que això és molt apreciat. També hem pogut constatar que l’existència d’una associació de famílies és molt ben valorada, ja que aprecien el fet que es possibiliti el contacte entre les famílies i els nens, així com el fet que és mantingui una reivindicació dels orígens dels mateixos.

I fins aquí un breu resum del que ha estat aquest viatge. Un viatge que ha estat intens i cansat, però pensem que ha valgut la pena.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s