Viatge al Marroc

Ja feia molt de temps que a l’associació ens plantejàvem la necessitat de fer un viatge al Marroc, en nom d’IMA, per tal de poder tenir unes impressions de primera mà i sobre el terreny en relació a la situació de les kafales a les principals ciutats del país. D’altra banda, consideràvem molt important que al Marroc poguessin “visualitzar” l’existència de l’associació, ja que si bé a molts llocs ja sabien de la nostra existència com a associació de famílies, a d’altres potser no tenien clara la nostra funció i es podien donar malentesos, interpretant possibles funcions d’intermediació o ànim de lucre.

L’última vegada en que membres de la Junta de l’associació varen viatjar al Marroc va ser al 2008 i ja havia plogut des d’aleshores. Així doncs, la Sara, el Jordi i el Juan vàrem planificar un viatge que vàrem realitzar entre el 26 de febrer i el 2 de març d’enguany. No ha estat senzill, ja que a banda de qüestions pressupostàries (que s’han de tenir en compte, i més en els temps que corren) cal comptar amb els problemes logístics i d’agenda que suposa tenir obligacions laborals i familiars.

Cal esmentar, que la planificació va ser molt acurada i, així doncs, és va poder abastar en tan pocs dies un bon nombre de visites i contactes, això sí, mitjançant una autèntica cursa contra el cronòmetre a base d’avions, trens i autocars, enllaçats amb precisió suïssa.

Les ciutats visitades varen ser Marràqueix, Agadir, Rabat, Casablanca i Meknés. La idea era poder comentar la situació de les kafales amb els/les responsables de les crèches, els jutges, advocats i amb el màxim número possible de persones que poden intervenir en un procés de kafala.

Els centres visitats varen ser les dues crèches de Marràqueix (Issil i Espoir), la crèche d’Agadir, el Lalla Meriem de Rabat, la crèche Lalla Hasnaa de Casablanca i els centres de Meknés gestionats per la Fundació Rita Zniber. Tanmateix, vàrem poder parlar amb els jutges de Rabat i Agadir (amb el de Casablanca, malauradament no va ser possible ja que estava absent), així com amb les advocades que més kafales han gestionat a Rabat, Casablanca, Agadir i Marràqueix. Vàrem poder conversar amb un addoul a Rabat, així com amb diverses famílies espanyoles que estaven gestionant la seva kafala en aquesta ciutat. També va ser molt útil poder contactar amb la coordinadora al Marroc de l’ong italiana Amici dei Bambini (AiBi), que desenvolupa projectes de col·laboració amb diverses crèches, com la de Rabat o la de Meknés.

Volem aprofitar per a fer algunes reflexions entorn al que vàrem observar i/o comentar aquests dies:

Les instal·lacions dels centres visitats són, en general, correctes, tot i que hi ha alguns centres que presenten mancances degut a l’antiguitat de les mateixes. Pel que fa a recursos materials solen tenir les seves necessitats cobertes ja que la majoria reben suport d’ong’s, institucions, etc. Del que sí se’ns fa esment en algun cas és la dificultat per poder remunerar correctament les cuidadores. El centre més gran dels visitats és el Lalla Hasnaa de Casablanca. Hi ha uns 280 nens de totes les edats i és l’únic centre dels visitats on encara hi ha nens que creixen a l’orfenat, malgrat el gran nombre de famílies estrangeres interessades en la kafala. A això ha contribuït el recel per part dels jutges de família (habitualment per motius religiosos) i la rotació de jutges que s’ha produït en aquesta ciutat en els darrers anys, fent que els criteris davant la kafala d’estrangers hagin anat variant tot sovint.

Una constant que va anar sorgint amb diferents interlocutors és la del comportament de les famílies espanyoles. En general consideren que les famílies belgues, suïsses, etc, que ho gestionen amb ecais, són més “disciplinades”. En alguna ciutat consideren que les famílies espanyoles els sotmeten a molta pressió, o bé no guarden les “formes” tal com aquestes s’entenen al Marroc. La manca de coneixement de la idiosincràsia, de la cultura i sobretot, de la la religió del Marroc per part de les famílies, va estar una de les observacions recurrents.

Pel que fa a problemes concrets en els actuals processos de kafala, a banda del que ja hem comentat del cas de Casablanca degut als canvis de jutge i per tant de criteris, cal fer esment al que ens varen manifestar les famílies que tramitaven la kafala a Rabat i és l’important entrebanc burocràtic que s’està produint (va començar a finals del 2010) en l’obtenció de les actes d’abandonament (i partides de naixement) dels nens que es troben al Lalla Meriem, però varen néixer (o acollits en primera instància) a la ciutat veïna de Salé. Aquest entrebanc està provocant que el processos de kafala d’aquests nens s’allarguin molts mesos.

La qüestió dels (elevats) honoraris d’algunes advocades la vàrem abordar amb elles directament. Més enllà de l’important esforç econòmic que suposa per a moltes famílies, els vàrem voler fer veure que no es corresponen amb la realitat del Marroc i que, per això mateix el fet de cobrar uns honoraris tan elevats pot aixecar tota mena de suspicàcies (com ja va passar a Agadir) i ser contraproduent per a la continuïtat dels processos de kafala. En el cas de l’advocada de Rabat, podem dir que no va ser gaire receptiva a la petició de moderació d’honoraris, al·legant que les kafales a Rabat i Casablanca porten molta feina i per tant són correctes. Les advocades d’Agadir ho varen ser més i van donar a entendre que ho tindrien en consideració, tot i que la nostra impressió va ser que no farien gaire cas. En el moment d’escriure aquestes línies ens arriba la notícia de que les tres advocades han decidit rebaixar els seus honoraris en una quarta part, la qual cosa suposa en el cas de Rabat situar-los a nivell de començament de l’any passat i en el cas d’Agadir, disminuir a la meitat l’increment que els honoraris de les advocades havien experimentat d’un any a l’altre. Tot i que considerem que els honoraris continuen sent exagerats, no deixa de ser una bona notícia que esperem tingui continuïtat i no suposi un breu parèntesi en la dinàmica d’increment d’honoraris.

D’altra banda, volem destacar la bona acollida que ha tingut el fet de que els mostréssim fotografies, especialment de les trobades d’IMA. Al Marroc, com ja sabeu, els detalls són importants, i el fet de poder visualitzar els nens que varen ser acollits en kafala per famílies espanyoles els produeix molta satisfacció. En algun cas un jutge ens va arribar a mostrar un bon nombre de fotografies rebudes al jutjat, que els fan arribar famílies estrangeres, sobretot belgues, tot manifestant que troben a faltar aquest gest per part de les famílies espanyoles. És per això que volem animar a les famílies que han fet la kafala per a què, un cop a l’any, enviïn una foto de família al jutjat, a la crèche i a qui considerin rellevant en el seu procés de kafala, ja que això és molt apreciat. També hem pogut constatar que l’existència d’una associació de famílies és molt ben valorada, ja que aprecien el fet que es possibiliti el contacte entre les famílies i els nens, així com el fet que és mantingui una reivindicació dels orígens dels mateixos.

I fins aquí un breu resum del que ha estat aquest viatge. Un viatge que ha estat intens i cansat, però pensem que ha valgut la pena.

Anuncis

Viaje a Marruecos

Ya hacía mucho tiempo que en la asociación nos planteábamos la necesidad de hacer un viaje a Marruecos, en nombre de IMA, para poder tener unas impresiones de primera mano y sobre el terreno en relación a la situación de las kafala en las principales ciudades del país. Por otra parte, considerábamos muy importante que en Marruecos pudieran “visualizar” la existencia de la asociación, ya que si bien en muchos lugares ya sabían de nuestra existencia como asociación de familias, en otros quizás no tenían clara nuestra función y se podían dar malentendidos, interpretando posibles funciones de intermediación o ánimo de lucro.

La última vez que miembros de la Junta de la asociación viajaron a Marruecos fue en 2008 y ya había llovido desde entonces. Así pues, Sara, Jordi y Juan planificamos un viaje que realizamos entre el 26 de febrero y el 2 de marzo de este año. No ha sido sencillo, ya que además de cuestiones presupuestarias (que se deben tener en cuenta, y más en los tiempos que corren) hay que contar con los problemas logísticos y de agenda que supone tener obligaciones laborales y familiares.

Cabe mencionar, que la planificación fue muy cuidadosa y, así pues, se pudo abarcar en tan pocos días un buen número de visitas y contactos, eso sí, mediante una auténtica carrera contra el cronómetro a base de aviones, trenes y autocares, enlazados con precisión suiza.

Las ciudades visitadas fueron Marrakech, Agadir, Rabat, Casablanca y Meknes. La idea era poder comentar la situación de las kafalas con los/las responsables de las crèches, los jueces, abogados y con el máximo número posible de personas que pueden intervenir en un proceso de kafala.

Los centros visitados fueron las dos crèches de Marrakech (Issil y Espoir), la crèche de Agadir, el Lalla Meriem de Rabat, la crèche Lalla Hasnaa de Casablanca y los centros de Meknés gestionados por la Fundación Rita Zniber. Con todo, pudimos hablar con los jueces de Rabat y Agadir (con el de Casablanca, desgraciadamente no fue posible ya que estaba ausente), así como con las abogadas que más kafalas han gestionado en Rabat, Casablanca, Agadir y Marrakech. Pudimos conversar con un addoul en Rabat, así como con diversas familias españolas que estaban gestionando su kafala en esta ciudad. También fue muy útil poder contactar con la coordinadora en Marruecos de la ONG italiana Amicci dei Bambini (AiBi), que desarrolla proyectos de colaboración con diversas crèches, como la de Rabat o la de Meknés.

Queremos aprovechar para hacer algunas reflexiones en torno a lo que observamos y/o comentamos estos días:

Las instalaciones de los centros visitados son, en general, correctas, aunque hay algunos centros que presentan carencias debido a la antigüedad de las mismas. En cuanto a recursos materiales suelen tener sus necesidades cubiertas ya que la mayoría reciben apoyo de ONG, instituciones, etc. Lo que si se nos hace mención en algún caso es la dificultad para poder remunerar correctamente las cuidadoras. El centro más grande de los visitados es el Lalla Hasnaa de Casablanca. Hay unos 280 niños de todas las edades y es el único centro de los visitados donde todavía hay niños que crecen en el orfanato, a pesar del gran número de familias extranjeras interesadas en la kafala. A ello ha contribuido el recelo por parte de los jueces de familia (habitualmente por motivos religiosos) y la rotación de jueces que se ha producido en esta ciudad en los últimos años, haciendo que los criterios ante la kafala de extranjeros hayan ido variando a menudo.

Una constante que fue surgiendo con diferentes interlocutores es la del comportamiento de las familias españolas. En general consideran que las familias belgas, suizas, etc., que lo gestionan con ECAI, son más “disciplinadas”. En alguna ciudad consideran que las familias españolas les someten a mucha presión, o bien no guardan las “formas” tal y como éstas se entienden en Marruecos. La falta de conocimiento de la idiosincrasia, cultura y sobre todo, la religión de Marruecos por parte de las familias, fue una de las observaciones recurrentes.

En cuanto a problemas concretos en los actuales procesos de kafala, aparte del que ya hemos comentado en el caso de Casablanca debido a los cambios de juez y por tanto de criterios, hay que mencionar lo que nos manifestaron las familias que tramitaban la kafala en Rabat y es el importante obstáculo burocrático que se está produciendo (empezó a finales del 2010) en la obtención de las actas de abandono (y partidas de nacimiento) de los niños que se encuentran en Lalla Meriem, pero nacieron (o acogidos en primera instancia) en la ciudad vecina de Salé. Este tropiezo está provocando que los procesos de kafala de estos niños se alarguen muchos meses.

La cuestión de los (elevados) honorarios de algunas abogadas la abordamos con ellas directamente. Más allá del importante esfuerzo económico que supone para muchas familias, les quisimos hacer ver que no se corresponden con la realidad de Marruecos y que, por eso mismo el hecho de cobrar unos honorarios tan elevados puede levantar todo tipo de suspicacias (como ya ocurrió en Agadir) y ser contraproducente para la continuidad de los procesos de kafala. En el caso de la abogada de Rabat, podemos decir que no fue muy receptiva a la petición de moderación de honorarios, alegando que las kafalas en Rabat y Casablanca llevan mucho trabajo y por tanto son correctos. Las abogadas de Agadir fueron más receptivas y dieron a entender que lo tendrían en cuenta, aunque nuestra impresión fue que no harían mucho caso. En el momento de escribir estas líneas nos llega la noticia de que las tres abogadas han decidido rebajar sus honorarios en una cuarta parte, lo que supone en el caso de Rabat situarlos a nivel de comienzo del año pasado y en el caso de Agadir, disminuir a la mitad el incremento que los honorarios de las abogadas habían experimentado de un año a otro. Aunque consideramos que los honorarios siguen siendo exagerados, no deja de ser una buena noticia que esperamos tenga continuidad y no suponga un breve paréntesis en la dinámica de incremento de honorarios.

Por otra parte, queremos destacar la buena acogida que ha tenido el hecho de que les mostrásemos fotografías, especialmente de los encuentros de IMA. En Marruecos, como ya sabéis, los detalles son importantes, y el hecho de poder visualizar los niños que fueron acogidos en kafala por familias españolas les produce mucha satisfacción. En algún caso un juez nos llegó a mostrar un buen número de fotografías recibidas en el juzgado, que les hacen llegar familias extranjeras, sobre todo belgas, manifestando que echan de menos este gesto por parte de las familias españolas. Es por ello que queremos animar a las familias que han hecho la kafala para que, una vez al año, envíen una foto de familia al juzgado, a la crèche y a quien consideren relevante en su proceso de kafala, ya que esto es muy apreciado. También hemos podido constatar que la existencia de una asociación de familias es muy bien valorada, ya que aprecian el hecho de que se posibilite el contacto entre las familias y los niños, así como el hecho de que se mantenga una reivindicación de los orígenes de los mismos.

Y hasta aquí un breve resumen de lo que ha sido este viaje. Un viaje que ha sido intenso y cansado, pero pensamos que ha valido la pena.