Hàbits en relació al naixement i la criança al Marroc

Ha arribat a les nostres mans la guia: LA SALUT I EL MARROC GUIA DE SUPORT PER ALS PROFESSIONALS SANITARIS SOBRE L’ATENCIÓ SANITÀRIA A LA POBLACIÓ IMMIGRADA PROCEDENT DEL MARROC 

Tal com es comenta a la pròpia guia:

Aquesta guia és una versió ampliada, revisada i actualitzada del Quadern titulat “El cos i la salut al Marroc”, de la col·lecció “Quaderns per a conviure en la diversitat”, del que és autora Soledad Bermann i que va ser editat al 2003 per la ONGD Proyecto Local dins el projecte marc APROPEM EL MARROC, amb la col·laboració i el suport dels Departaments de Presidència i de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya. L’actual edició és un encàrrec del Pla director d’immigració en l’àmbit de la salut, del Departament de Salut, en el que han col·laborat nombrosos professionals, esmentats a la Presentació.

Ens ha semblat molt interessant recollir aquí el que comenta la guia sobre els HÀBITS EN RELACIÓ AL NAIXEMENT I LA CRIANÇA. Així que us ho resumim a continuació.

Naixement

Els símptomes de l’embaràs se solen amagar per pudor i por al «mal d’ull». A partir del quart mes, la dona assumeix plenament el seu embaràs. En aquest moment, la mare començarà a sentir els moviments del fetus, i si això no es dóna ràpidament, manifestarà la seva preocupació als familiars més propers. En la visió musulmana de la procreació, la vida del fetus s’activa el dia 120 (que coincideix amb el quart mes), quan se suposa que un àngel insufla l’ànima (ruh) en el fetus; això explica que algunes escoles jurídiques acceptin la pràctica de l’avortament abans del dia 120, perquè es considera que encara no hi ha vida humana.

El dia del part s’envolta de grans proteccions, ritus profilàctics a base d’inscripcions de versets alcorànics, promeses a Allah, als sants i santes locals, etc. Els musulmans volen que les primeres paraules que senti un infant musulmà després de néixer siguin una oració islàmica, per això és habitual que el pare s’acosti a l’orella de l’infant mentre és a la sala de parts i li xiuxiuegi unes paraules.

Després del part, la mare és objecte d’atencions per part de tota la família, els seus desigs són satisfets i s’estalvia de fer els treballs més difícils i ingrats. Se li fa una dieta especial, amb un brou amb vegetals i gallina (tradicionalment es feia de gallina si era noia, i de pollastre si era noi), ous de granja i mel, per tal de donar-li força. També és un costum molt estès donar al nadó una mica de mel o un dàtil per llepar durant les seves primeres hores de vida.

Criança

Mare i nadó se solen quedar a casa durant els primers temps després del naixement. L’acollida de l’infant nounat es produeix en un ambient impregnat de misteri, màgia i religiositat. El cos del nadó s’envolta d’atenció i cura. Els nounats són els més susceptibles de patir els efectes perniciosos del mal d’ull, així que la paraula a distància i la mirada sobre el nadó (possibles portadors d’intencions adverses) són sotmesos a regles restrictives (no mirar massa ni fer compliments directes), mentre que les mares posen en pràctica tot tipus de mesures per tal de protegir-los (la «mà de Fàtima», talismans, mitja lluna, tatuatges, fumigacions, dibuixos de l’ull humà –ull de defensa- en llocs visibles, recitació de versets alcorànics, etc.).

Al començament, la relació mare – infant gaudeix d’una proximitat corporal molt gran, el nadó és gairebé sempre portat per la mare. La lactància materna perllongada es considera idònia i és freqüent que s’allargui fins els dos anys de la vida del nen (es tracta d’una recomanació islàmica). Donada l’escassetat de recursos econòmics, l’alletament matern és la pauta habitual, si més no  també es reconeixen els seus efectes beneficiosos per la salut del nadó. A més a  més, la lactància materna té connotacions culturals molt importants al Marroc: un efecte que es perllonga durant tota la vida i que dicta els comportaments en relació a aquells que han estat alletats per la mateixa dona (l’alletament determinaria així el sistema classificador del parentesc). De fet, quan dues persones són alletades per la mateixa dona s’estableix entre elles un parentiu de llet (rida’a), amb un efecte central: el parentiu de llet genera prohibicions matrimonials. Les escoles coràniques difereixen, però sembla ser que amb dues preses de llet ja es pot establir aquest parentiu (moltes persones han usat aquesta pràctica per evitar que dues persones es casin). La lògica d’aquest sistema és que la llet és una transformació del semen del marit, i per tant, les persones alletades esdevenen parents a partir de la part masculina (això explica que la prohibició de matrimoni també s’estengui al pare que ha “creat” la llet, als seus germans i germanes).

De vegades s’utilitzen biberons amb un contingut diferent del de les llets adaptades, com sèsam molt, sucre o mel. També s’elabora de forma tradicional una mena de xumet amb un teixit porós del qual el nadó xucla el suc de molles de pa, oli d’oliva i sucre.

Així doncs, no hi ha una introducció d’aliments específica, sinó que s’ofereix de manera precoç «tastets» dels àpats familiars. A partir del tercer o quart mes s’introdueixen els cereals, els vegetals, l’oli, la llet i la mel. Per les farinetes preparades s’utilitza molt precoçment la llet de vaca sense la nata. Amb nou mesos ja mengen tot tipus d’aliments. Sembla ser que la introducció d’aliments no es fa de forma aïllada, fet que dificulta la detecció de possibles al·lèrgies. L’apetit dels nens més grans determina la ingesta d’aliments fora dels àpats principals. Els aliments ingerits no són industrials i varien segons les capacitats econòmiques. Normalment  els nens mengen amb la família; només de vegades quan hi ha convidats mengen a part.

Una pràctica extremadament freqüent i que pot tenir efectes perjudicials sobre la salut és la circumcisió dels nens, que es realitza tant pel ritu tradicional, amb els riscos subseqüents d’infeccions, com a l’hospital. L’edat de la circumcisió és força variable, tot i que sembla ser més freqüent entre els 3 i 6 anys. En principi obeiria a un objectiu higiènic, constituint una obligació dins la religió musulmana (si bé segons alguns no seria obligatòria sinó fortament recomanada). En qualsevol cas, constitueix un esdeveniment familiar i se celebra com una festa en  la que alhora es reafirma la identitat masculina del nen. Algunes famílies immigrants aprofiten les vacances al país per realitzar la circumcisió als seus fills, si bé habitualment es valoren els riscos, tot cercant la garantia de les condicions higièniques adequades que ofereix el medi hospitalari.

La vacunació té molta importància pels pares. Cal adaptar el calendari de vacunació donat que no coincideix amb l’espanyol. El calendari marroquí coincideix amb el calendari francès.

Calendari nacional de vacunació al Marroc (M) i a Catalunya (C):

Podeu comparar-lo amb els calendaris de vacunes d’altres comunitats autònomes.

Fonts:

Anuncis

(14) Tenen bona salut els nens?

Per regla general, les crèches al Marroc són correctes. Els nens estan ben cuidats i atesos en les seves necessitats bàsiques. No obstant, com és lògic, el nens que creixen en un orfenat pateixen carències pròpies del fet de ser abandonats i viure en una institució, que poden derivar en petits problemes de salut. Poden patir baix pes, problemes en la pell, estrabisme o baixa agudesa visual i auditiva, infeccions, poca o falta de resposta als estímuls, etc. En general, aquests problemes milloren ràpidament un cop són amb nosaltres, i amb l’ajuda mèdica adequada.

En la majoria de crèches els nens disposen d’un petit historial mèdic i d’un carnet de vacunació que podem consultar (i que normalment ens el lliuraran quan tinguem la remise i marxem amb el nen). De totes maneres, durant el procés, podem demanar que ens deixin portar al nen a un pediatre (acompanyats d’un responsable de la crêche i pagant nosaltres la visita) per fer-li un reconeixement i unes analítiques de sang.

 també et pot interessar:

preguntes més freqüents