“La cuina marroquina” amb la Georgina / “La cuina marroquina” con Georgina

Hem d’agrair la bona estona que ens va fer passar la Georgina dissabte passat a la presentació del seu llibre La cuina marroquina, publicació que és el reflex d’una feina
curosa de dos anys que vol arribar fàcilment a la gent encuriosida per aquesta cuina.

Amb les seves paraules ens va fer viatjar al nostre estimat Marroc. Sembla que de sobte estiguéssim en un soc amb les seves olors i colors.

Una vegada la xerrada va acabar, ens va oferir tot de coses bones: fruits, panets farcits, pastes i begudes de tota mena. I abans d’acomiadar-nos ens va obsequiar amb unes petites eines per fer dolços.

L’ambient proper i distès que ella va crear, junt amb la petita Salma, va fer que estiguéssim com en família.

A veure si ens tornem a veure aviat i us animeu a conèixer-la.


dscn1477

 

dscn1471

Tenemos que agradecer el buen rato que nos hizo pasar Georgina el sábado pasado en la presentación de su libro La cuina marroquina, publicación que es el reflejo de un trabajo cuidadoso de dos años que quiere llegar fácilmente a la gente que siente curiosidad por esta cocina.

Con sus palabras nos hizo viajar a nuestro querido Marruecos. Parece que de golpe estuviéramos en un zoco con sus olores y colores.

Una vez la charla acabó, nos ofreció todo de cosas buenas: frutas, panecillos rellenos, pastas y bebidas de todo tipo. Y antes de despedirnos nos obsequió con unos pequeños utensilios para hacer dulces.

El ambiente cercano y distendido que ella creó, junto a la pequeña Salma, hizo que estuviéramos como en familia.

A ver si nos volvemos a ver pronto y os animáis a conocerla.

 

 

 

 

 

Anuncis

Amanida de pastanaga amb taronja

És una amanida dolça i, servida freda, molt refrescant, a més porta moltes vitamines bones per a la vista i la pell.

Necessitem:

  • pastanagues,
  • taronges de suc,
  • sucre,
  • canyella en pols.

Ratllem les pastanagues amb un ratllador de forats petits.

Fem el suc de taronja hi afegim sucre al gust, un polsim de canyella i ho remenem bé.

Si tenim aigua de flor de taronger n’hi tirarem també una culleradeta.

Posem la pastanaga ratllada en un bol per servir i l’amanim amb el suc de taronja.

Fekkes

Les fekkes poden ser dolces (amb fruits secs i sucre) o salades (de formatge, gambes … i aromatitzades amb all, julivert, espècies, llimona …). En aquest cas us presentem aquesta recepta de fekkes amb fruits secs, molt completa.

Ingredients

7 ous

½ vas de fruites confitades

3 vasos de sucre

2 sobres de llevat

3 vasos d’oli    

1 cullerada de sucre de vainilla

3 vasos d’ametlla picada    

Una mica de sal

1 vas de llavors de sèsam    

Aprox. 1,5 Kg. de farina

Un grapat de grans d’anís    

2 rovells d’ou

1 vas de panses de corinti i una cullerada de cafè  soluble

Preparació

Encenem el forn. Ho barregem tot: ous, sucre, oli, ametlles, sèsam, anís, panses, sucre de vainilla, fruites confitades, sal, llevat i després afegim la farina tamisada fins a obtenir una pasta mal·leable. Formem uns bastons gruixuts i llargs que pintarem amb la barreja dels dos rovells i la cullerada de cafè soluble.

Els col·loquem en una safata untada amb oli i els posem al forn a mitja potència, fins que estan mig cuits, llavors els retirem del forn. Els deixem reposar fins al dia següent que els tallarem a rodanxes de mig centímetre de gruix que col·locarem en una safata i les daurarem al forn durant uns deu minuts.

Harira

La harira és la sopa del Marroc (i del Magreb) per excel·lència. Se la coneix com “la sopa del Ramadà”, perquè encara que en mengen durant tot l’any, és durant el mes sagrat del Ramadà que tots el fidels, trenquen el seu dejuni amb un bon caçó de la nutritiva harira. Es diu que a l’hora de l’iftar, quan el sol es pon, a tota la zona del Magreb se sent l’olor de la harira.

No hi ha una manera única de fer aquest deliciós brou; tampoc les quantitats d’aliments estan recollides en un únic receptari, per això cada harira que provem no serà igual que la següent. Al nord d’Àfrica, la gastronomia es regeix pel gust de cada persona, i cada casa té una recepta pròpia per fer la harira. Per això hi ha gent que alterna la carn de vedella amb pollastre, xai, o fa la sopa totalment vegetal.

A continuació us presentem una recepta aproximada que es pot fer fàcilment a casa.

Ideal per escalfar-se quan ve el fred.


Ingredients per a 4 persones

  • 100 g de llenties remullades
  • 100 g de carn de be o de vedella trossejada i algun os
  • 1 ceba mitjana pelada i tallada a trossos petits
  • 1/2 kg de tomàquet
  • 1 cullerada de sal
  • 1/2 cullerada de pebre
  • Safrà
  • 100 g de julivert fresc i picat i 20 g de coriandre fresc i picat
  • 2 cullerades soperes de farina
  • 1 cullerada sopera d’oli d’oliva verge
  • 1,5 l d’aigua

Elaboració

Escalfeu l’aigua en una olla i afegiu-hi la carn de be, els ossos, les llenties, la ceba, el pebre, el safrà i una cullerada de sal. Tapeu l’olla i poseu-ho a coure a foc fluix durant mitja hora. Peleu i trossegeu els tomàquets i sofregiu-los en una cassola amb l’oli durant 10 minuts a foc lent. Una vegada sofregits, afegiu el tomàquet a l’olla principal. Ho heu de deixar coure 25 minuts més. Finalment, diluïu bé la farina en un got gros d’aigua freda i tireu-la a l’olla quan la carn i les llenties estiguin ben cuites. En aquest moment, afegiu-hi el coriandre i el julivert. Continueu remenant-lo de tant en tant. Al cap de 10 minuts, destapeu l’olla i remeneu-ho contínuament durant 5 minuts més, fins que el contingut adquireixi una textura ni molt espessa ni molt diluïda. Rectifiqueu de sal, si cal. Ho heu de servir ben calent.

Te marroquí amb pastes

El te és la beguda per excel·lència del Marroc. Sempre ben calent i amb menta és molt refrescant a l’estiu, i al hivern, per combatre el fred i quan manca la menta, es pren sol o bé amb marialluïsa. Es pren a totes hores, encara que si es pren abans de dinar o a la tarda, s’acompanya de pastissets, galetes o fruits secs (ametlles, festucs o cacauets).

Al Marroc es creu molt en els beneficis del te verd i tothom en pren, fins i tot els nens des que son ben petitons.

Pel te. Ingredients per 4 persones:

  • Vasets de te
  • 1 tetera marroquí de mig litre.
  • 1 Litre d’aigua
  • 3 culleradetes de te verd
  • 2-3 cullerades soperes de sucre
  • Unes quantes fulles de marialluïsa

Instruccions:

Fem bullir l’aigua en un bullidor o en un pot apart.

Posem el te a la tetera i hi tirem una mica d’aigua bullent per rentar-lo, amb moviments circulars rentem el te i aboquem l’aigua, ho podem fer un parell de cops, veurem que primer l’aigua surt tèrbola i després ja surt més clara o transparent.

A foc lent posarem el te a bullir amb aigua fins a omplir quasi la tetera, hi afegim el sucre, deixem la tetera destapada, vigilarem que no vessi, i ho mantenim així tres o cinc minuts.

Apaguem el foc i incorporem la marialluïsa a la tetera, tapem i ho deixem reposar un o dos minuts.

En una safata posarem la tetera i els vasets de te. Ho portem a taula i allí farem el ritual de barrejar el te: aboquem el te a un vaset (que després no utilitzarem per servir) des de la tetera tan lluny com puguem per fer espuma, tornem el te a la tetera abocant-lo de cop, repetim uns quants cops aquest procés (aquí no hi ha consens, n’hi ha que ho fan un parell de vegades fins a alguns que ho fan quinze cops). Finalment oferim el te omplint els vasos fins a la meitat i amb un dit d’espuma al damunt.

A l’estiu podem preparar el te amb menta fresca, seguint les mateixes instruccions.

Per  les pastes. Ingredients:

  • 1 iogurt natural
  • 1 mida de sucre
  • 2 sobres de llevat
  • 1 mida d’oli de gira-sol
  • 5 ous
  • Farina tamisada
  • Aigua de flor de taronger
  • Sucre en pols

Instruccions:

Barregem el iogurt, el sucre, el llevat, l’oli i els ous. Hi afegim la farina fins a obtenir una massa bastant espessa.

Introduïm la massa a la mànega pastissera i sobre una safata per anar al forn coberta de paper o untada farem boletes o les formes que ens inspiri la nostra creativitat. Pintem les galetes per sobre amb la barreja d’aigua de taronger i sucre en pols.

Ho posem al forn prèviament escalfat i les coem (es fan bastant ràpid).