Fekkes

Les fekkes poden ser dolces (amb fruits secs i sucre) o salades (de formatge, gambes … i aromatitzades amb all, julivert, espècies, llimona …). En aquest cas us presentem aquesta recepta de fekkes amb fruits secs, molt completa.

Ingredients

7 ous

½ vas de fruites confitades

3 vasos de sucre

2 sobres de llevat

3 vasos d’oli    

1 cullerada de sucre de vainilla

3 vasos d’ametlla picada    

Una mica de sal

1 vas de llavors de sèsam    

Aprox. 1,5 Kg. de farina

Un grapat de grans d’anís    

2 rovells d’ou

1 vas de panses de corinti i una cullerada de cafè  soluble

Preparació

Encenem el forn. Ho barregem tot: ous, sucre, oli, ametlles, sèsam, anís, panses, sucre de vainilla, fruites confitades, sal, llevat i després afegim la farina tamisada fins a obtenir una pasta mal·leable. Formem uns bastons gruixuts i llargs que pintarem amb la barreja dels dos rovells i la cullerada de cafè soluble.

Els col·loquem en una safata untada amb oli i els posem al forn a mitja potència, fins que estan mig cuits, llavors els retirem del forn. Els deixem reposar fins al dia següent que els tallarem a rodanxes de mig centímetre de gruix que col·locarem en una safata i les daurarem al forn durant uns deu minuts.

Fekkas

Las fekkas pueden ser dulces (con frutos secos y azúcar) o saladas (de queso, gambas… y aromatizadas con ajo, perejil, especies, limón…). En este caso os presentamos esta receta de fekkas con frutos secos, muy completa.

Ingredientes

7 huevos    

½ vaso de frutas confitadas

3 vasos de azúcar    

2 sobres de levadura

3 vasos de aceite    

1 cucharada de azúcar de vainilla

3 vasos de almendra picada    

Un poco de sal

1 vaso de semillas de sésamo    

Aprox. 1,5 Kg. de harina

Un puñadito de granos de anís    

2 yemas de huevo

1 vaso de pasas de corinto y una cucharada de café soluble

Preparación

Encendemos el horno. Lo mezclamos todo: huevos, azúcar, aceite, almendras, sésamo, anís, pasas, azúcar de vainilla, frutas confitadas, sal, levadura y después añadimos la harina tamizada hasta obtener una pasta maleable. Formamos unos bastones gruesos y largos que pintaremos con la mezcla de las dos yemas y la cucharada de café soluble.

Los colocamos en una bandeja untada con aceite y los ponemos en el horno a media potencia, hasta que están medio cocidos, entonces los retiramos del horno. Los dejamos reposar hasta el día siguiente que los cortaremos en rodajas de medio centímetro de grueso que colocaremos en una bandeja y las doraremos en el horno durante unos diez minutos.

Achoura

Demà, 6 de desembre, se celebra la Achoura. Recuperem, per celebrar-ho, un text que vam publicar fa un temps en el butlletí de l’associació.

Durant la Achoura els xiïtes commemoren la massacre de Hussein, el nét del profeta Mahoma, i de la seva família. S’autoimmolen per recordar simbòlicament el martiri de l’imam. És un dia de peregrinació a Karbala, ciutat santa de l’Iraq on hi ha la tomba de Hussein. Tots recordem les impressionants imatges, emeses pels telenotícies, d’aquesta festivitat que se celebra el dia 10 del mes de Mouharram, i d’aquí li ve el nom: 10 en àrab es pronuncia achara, i la celebració es converteix en la Achoura.

Però al Marroc, de confessió sunnita, la Achoura es celebra d’una manera molt diferent. Al Marroc, des de fa segles, s’han unit a les cerimònies religioses altres conceptes culturals que no tenen el seu origen en l’Islam.

La Achoura és la festa de la infància, de la família i les tradicions. Es distribueixen llaminadures, regals i es realitzen pràctiques carnavalesques que inclouen el foc, l’aigua, la percussió, el ball i les disfresses.

Durant dos dies es rendeix honor als infants, ells són els protagonistes. El primer dia, la tradició mana que estrenin roba, rebin llaminadures i regals, trompetes, tambors, petards i altres joguines, i que la música, els balls al voltant de les fogueres i els focs artificials omplin els carrers.

El segon dia, els nens es diverteixen ruixant amb aigua (símbol de l’abundància i la prosperitat) a la gent que passa, veïns, amics i familiars, amb total llibertat, una pràctica coneguda per tots els marroquins com el Zem-Zem.

Algunes famílies aprofiten la festivitat per complir amb el zakat, un dels cinc pilars de l’Islam, que consisteix a donar almoina als necessitats i també per visitar els morts en els cementiris.

Les famílies es reuneixen per menjar les tradicionals fekkes i beure el te, mentre es donen els regals als nens.

Achoura

Mañana, 6 de diciembre, se celebra la Achoura. Recuperamos, para celebrarlo, un texto que publicamos hace un tiempo en el boletín de la asociación.

Durante la Achoura los chiítas conmemoran la masacre de Hussein, el nieto del profeta Mahoma, y de su familia. Se autoinmolan para recordar simbólicamente el martirio del imán. Es un día de peregrinación en Kerbala, ciudad santa del Irak donde se encuentra la tumba de Hussein. Todos recordamos las impresionantes imágenes, emitidas por los telediarios, de esta festividad que se celebra el día 10 del mes de Mouharram, y de aquí le viene el nombre: 10 en árabe se pronuncia achara, y la celebración se convierte en la Achoura.

Pero en Marruecos, de confesión sunnita, la Achoura se celebra de una manera muy diferente. En Marruecos, desde hace siglos, se han unido a las ceremonias religiosas otros conceptos culturales que no tienen su origen en el Islam.

La Achoura es la fiesta de la infancia, de la familia y las tradiciones. Se distribuyen golosinas, regalos y se realizan prácticas carnavalescas que incluyen el fuego, el agua, la percusión, el baile y los disfraces.

Durante dos días se rinde honor a l@s niñ@s, ellos son los protagonistas. El primer día, la tradición manda que estrenen ropa, reciban golosinas y regalos, trompetas, tambores, petardos y otros juguetes, y que la música, los bailes alrededor de las hogueras y los fuegos artificiales llenen las calles.

El segundo día, los niños se divierten rociando con agua (símbolo de la abundancia y la prosperidad) a la gente que pasa, vecinos, amigos y familiares, con total libertad, una práctica conocida por todos los marroquíes como el Zem-Zem.

Algunas familias aprovechan la festividad para cumplir con el zakat, uno de los cinco pilares del Islam, que consiste en dar limosna a los necesitados y también para visitar los muertos en los cementerios.

Las familias se reúnen para comer las tradicionales fekkas y beber el te, mientras se dan los regalos a los niños.