Najat El Hachmi (Nador 1979). Volem dedicar unes línies a parlar d’aquesta escriptora, que va aconseguir que el seu llibre “L’últim patriarca” fos el més venut en català el Sant Jordi 2008. Aquesta obra, editada per Planeta, va rebre el premi Ramon Llull de les lletres catalanes. S’ha traduït a deu idiomes i és lectura obligada en alguna universitat d’Estats Units. La seva primera obra “Jo també sóc catalana”, també va ser un èxit de vendes. Aquest any passat ha publicat “La caçadora de cossos”.
Si avui la citem, és per allò que té en comú amb els nostres fills: ésser d’aquí, havent nascut allà. A ningú se li escapa que dintre del rànquing de prejudicis existents al nostre país, pel que fa al racisme i la xenofòbia, el col·lectiu magribí en general, i el marroquí en particular, ocupa un lloc destacat. Per això, considerem important que els nostres fills en créixer, puguin tenir com a referents persones nascudes al Marroc que hagin obtingut gran reconeixement social entre nosaltres, gràcies a la seva vàlua en diferents àmbits d’actuació.
Tot i que l’arribada de Najat a Catalunya va ser producte de la immigració, i la dels nostres fills de l’adopció, volem recomanar la lectura dels seus llibres, especialment el primer (Jo també sóc catalana), on més enllà del seu interès literari (que és gran) hi trobareu descrites situacions que us seran familiars, com pot ser, l’obcecació d’alguns catalans en tractar com a forasters, tot parlant-los en castellà, a nens i nenes morens amb perfecte coneixement de la llengua catalana.
IMA 