Són moltes les famílies que s’adrecen a IMA interessant-se per la possibilitat de fer una kafala al Marroc. Algunes tenen clara l’opció i saben de les particularitats dela kafala. Altresvolen informació sobre la viabilitat de “l’adopció” al Marroc, d’igual manera que s’interessen per altres països. Cada cop son més les que han optat per l’adopció en altres països, però davant la perspectiva d’un procés llarguíssim o les traves aparegudes s’interessen pel Marroc.
A unes i altres intentem facilitar la informació més acurada sobre les particularitats de la kafala al Marroc. Sense contrapartides, però no sense reserves. Tots els que hem fet la kafala dels nostres fills sabem que quan comences el procés ningú pot donar-te cap garantia de la seva finalització amb èxit. Ni tan sols pel que fa a la durada del procés, ni tampoc de la crèche on hauràs d’anar a buscar el teu fill. Aquestes qüestions ens les varem plantejar en el seu moment i constantment, com és lògic, ens les plantegen les famílies que s’adrecen a nosaltres.
Quan parlem de reserves, ens referim a que, de vegades, cal ser prudents per tal d’intentar que els processos de kafala puguin tenir continuïtat mentre al Marroc hi hagi nens que no puguin trobar allà la seva família.
És un fet que si l’adopció internacional s’ha complicat als països on tradicionalment s’han fet més adopcions les famílies busquin alternatives, i això és així pels espanyols, pels suissos, pels francesos, pels belgues, pels nord-americans… i, sense tenir xifres oficials (si és que n’hi ha) si cada any hi ha més espanyols que opten per la kafala també hi ha cada anys més francesos, més suissos, més belgues…
És un fet que quan en algunes crèches s’havien establert uns protocols de kafala àgils, després de molts esforços per part de moltes famílies, s’havia arribat al punt de que era molt senzill ferla kafala. Tansols calia recopilar i legalitzar uns documents i trucar la directora, l’advocada o l’assistent social corresponent. Amb la gran demanda existent en l’actualitat, això ha fet que, en algunes ciutats, la massificació (no només per part d’espanyols, com hem comentat) hagi provocat recels en alguns sectors de l’administració marroquina i una gran dilatació dels processos, amb obstacles que abans no es produïen.
Tenim clar que ningú pot pretendre l’exclusivitat en la canalització de les kafales. De fet resultaria quelcom inviable ja que, com diu la dita, no es poden posar portes al camp. Ara bé, com associació si que tenim clar que hem d’intentar evitar algunes pràctiques, com pot ser la peregrinació per les diferents crèches de famílies sense el C.I. També pretenem facilitar la informació d’una forma ordenada, entrant a concretar amb les famílies en el moment en que tenen el C.I. i no abans, i en la majoria dels casos, en el moment en que tenen l’expedient legalitzat i traduït. És en aquest moment i no abans, quan podem facilitar la informació que tenim sobre les possibilitats reals de fer una kafala. Les certeses no existeixen en els processos de kafala.
Sabem que de vegades aquesta actuació pot causar un cert neguit a les famílies, per la manca de concreció que citàvem al principi, però no hem d’oblidar que el nostre objectiu com associació (un d’ells) és que el màxim de nens abandonats del Marroc puguin tenir una família a l’Estat Espanyol, sinó pot ser al Marroc.
Som conscients que això és senzill de dir, però de vegades difícil de pair per a les famílies que volen tenir un fill adoptiu, i per això volem fer la distinció entre solidaritat i empatia, La solidaritat envers els nens abandonat del Marroc és un objectiu de l’associació i té molta relació amb el propi procés dela kafala. S’ha d’entendre que una de les particularitats del procés de kafala és l’estada a l’orfenat, fet que no es dóna en molt països. Quan surts de la crèche feliç amb el teu fill, després de la sentència de kafala, deixes enrere setmanes (o mesos) de convivència amb la resta dels nens, als que coneixes pel seu nom, amb els que has jugat i als que has cuidat ajudant al personal del Centre. Aquest és un element que contribueix a que hi hagi una especial motivació i sensibilització, per part de moltes famílies, i que les que ens associem a IMA ens impliquem en cercar famílies per als nens.
A partir d’aquí podem començar a parlar de solidaritat. Abans, en general, no. Abans, deixant de banda totes les excepcions que pugui haver (que n’hi ha) a la majoria de famílies ens mou l’interès per tenir un fill. En aquest punt, és fa difícil pair que els que ja tenen el seu fill et diguin que tant de bo que no hi hagués nens per kafalar o que és molt millor que els nens sense família la puguin trobar al Marroc. Som conscients que, quan ja tens el teu fill, és senzill afirmar que el fet que a una crèche no hi hagi nens per ser kafalats per estrangers és una bona notícia. Però aquest és el nostre parer.
Si amb els nens ens uneix un sentiment de solidaritat, amb les famílies ens uneix un sentiment d’empatia. Sabem el que suposa voler adoptar i els neguits que origina, ja que varem passar per això. Això comporta una implicació directa d’IMA en la informació a famílies i en l’intent de canalització d’un procés d’ajut mutu en el que pensem s’hauria de sustentar la continuïtat dels processos de kafala, al no existir una informació detallada per part de les administracions, ni haver intermediaris, del tipus ecais. (Alguna ecai va efectuar en el seu dia un “estudi de mercat”, desistint d’actuar al Marroc).
A IMA, la solidaritat amb els nens i l’empatia amb les famílies ens porta a fer el que fem en relació a la informació a les famílies, amb els nostres encerts i errades, que no és més que intentar facilitar a les famílies que volen “baixar” la informació actualitzada que ens aporten les famílies que acaben de “pujar”. Creiem que aquesta és la via correcta i esperem que pugui tenir continuïtat, per les famílies, però, sobre tot, pels nens.
IMA 