“No se vayan a creer ustedes que esto de la kafala es sota, caballo y rey”.
Aquesta frase la va pronunciar, ja fa un grapat d’anys, el cònsol espanyol a Rabat en una conversa amb famílies catalanes quan sol·licitaven el visat per als seus fills…….. I tenia raó.
El temps ens ha vingut demostrant quelcom que la majoria de famílies ja sabeu, però que no ens cansarem de repetir, especialment per a les famílies que es plantegen iniciar un procés de kafala: Al Marroc, la kafala per a estrangers és un procés fràgil. No hi ha certeses, ni pel que fa a la durada dels processos, ni pel que fa a un final amb èxit dels mateixos. No hi ha dues kafales iguals.
Tots som conscients de que l’interès per la kafala s’ha disparat en els darrers temps i cada cop són més les famílies que contemplen el Marroc com a possible país d’origen dels seus fills. Moltes d’aquestes famílies coneixen personalment, indirectament, per fòrums, etc., altres famílies que han culminat amb èxit un procés de kafala en uns terminis molt més breus que els que son habituals en els processos d’adopció internacional. És per tot això que considerem necessari efectuar algunes consideracions.
CIUTATS ON FER LA KAFALA
Que coneguem algú que ha fet una kafala en una ciutat determinada no vol dir que nosaltres puguem tramitar-la també a la mateixa ciutat, amb èxit i amb un termini breu. Que en una ciutat perduri en el temps la possibilitat de fer una kafala depèn de molts factors (que comentarem tot seguit) i canvis que puguin produir-se. El millor dels supòsits, i malauradament no l’únic, per a que els estrangers deixin de poder fer kafales en una ciutat és que hi hagi prou demanda per part de famílies marroquines.
TERMINIS
No hi ha un termini establert de durada dels processos de kafala. Només podem basar-nos en les experiències anteriors, que d’altra banda són molt canviants. S’han tramitat kafales en un mes i en un sol viatge (fet cada cop més inusual) i hi ha hagut alguna kafala que ha trigat més d’un any a tramitar-se, comportant nombrosos viatges per part de la família.
El que cal tenir clar d’entrada, és que per a que un nen pugui ser kafalat ha d’haver estat declarat judicialment abandonat. Si el nen no disposa de la seva acta judicial d’abandonament (cosa habitual), la seva tramitació durarà un mínim de tres mesos. A partir d’aquí començaria el procés de kafala pròpiament dit.
CANVIS EN EL PROCEDIMENT DE TRAMITACIÓ
Tot i que la llei de kafala és igual per a tothom, la seva aplicació depèn molt de les autoritats de cada ciutat, que fan que la tramitació pugui ser més laxa o estricta. Qualsevol protocol de kafala àgil, pot veure’s estroncat per un canvi de jutge o procurador, o bé per nous criteris aplicats pels organismes que intervenen en el procés de kafala (ministeri d’interior, ministeri d’afers islàmics, serveis socials, wilaya….)
Cada cop que hi ha un canvi de titularitats, és més que probable un canvi en la tramitació. Fins i tot la substitució temporal d’un jutge per malaltia o vacances, genera canvis que provoquen noves incerteses a les famílies. Per a un tràmit tan pautat com és l’obtenció del visat, la simple absència per vacances (o curset formatiu) de la funcionaria espanyola del MAEC a Madrid, ha provocat la demora de quasi un mes en la seva obtenció.
EL CERTIFICAT D’IDONEÏTAT I LA KAFALA
Les famílies hem de tenir clar que el certificat d’idoneïtat obtingut a Espanya no és vinculant per al Marroc. La kafala que fem les famílies espanyoles no està regulada per cap tractat internacional o bilateral. El C.I. només suposa que per a l’autoritat espanyola competent la família està capacitada per a fer-se càrrec d’un menor acollit en kafala i això possibilita la posterior obtenció del visat d’entrada de l’Infant a Espanya. Res més.
La documentació que aportem les famílies espanyoles al Marroc no obliga a les autoritats marroquines. El Marroc té establert el seu propi sistema d’idoneïtat i es en base a aquest protocol que determinen si es concedeix o no la kafala d’un nen a una família.
Hi ha ciutats on es dóna validesa a la documentació aportada per les famílies (per exemple, l’informe psicosocial) i altres on ni se la miren. En funció d’això el procediment serà més estricte o no. A la fase II que facilitem a les famílies que viatgen es detallen tots els tràmits que poden ser exigibles en una kafala. Gairebé enlloc (fins ara) els demanen tots. Depèn de la ciutat i del criteri de les autoritats encarregades de la kafala.
RESPONSABILITAT DE LES FAMÍLIES
Sempre hem insistit que la primera i ultima responsabilitat en un procés de kafala rau en la família. No hi ha intermediaris. Ningú pot garantir res. No hi ha ecai a la que reclamar per incompliment d’una prestació de serveis pactada (i pagada). Encara que la família, com és habitual, concerti l’ajut d’alguna professional (perquè sempre són dones?) per a la tramitació de la kafala, aquest servei es limitarà als tràmits de “gestoria”. Cap professional marroquí us podrà garantir un bon fi, ni un termini curt. La única previsió sempre estarà basada en el “si tot va com fins ara…..”
Sempre havíem pensat i comentat a les famílies que la coincidència de vàries fent al mateix temps (o encara que sigui de forma solapada) els seus processos de kafala, era positiu, pel que comportava d’ajut mutu sobre el terreny. Normalment sempre hi ha hagut bona sintonia entre les famílies ja que els moments intensos compartits creen vincles importants. Ara bé, això és vàlid quan parlem de 3, 4 o 5 famílies. Però quan a la mateixa ciutat s’ajunten fins a 20 famílies la cosa canvia. I més si sorgeixen problemes nous que generen noves incerteses.
ACTUACIÓ RESPONSABLE DELS PROFESSIONALS.
En aquestes circumstàncies és inevitable que sorgeixin discrepàncies, rumors infundats o no, que es creïn situacions de “psicosi” (així en ho han descrit algunes famílies). En fi, que allò que pot ajudar molt quan es tracta de poques famílies pot ser contraproduent quan són moltes. També cal tenir en compte el comportament de les famílies: normalment és correcte i respectuós, però entre tantes famílies sempre n’hi pot haver alguna que no ho sigui, que entri a la crèche com el que entra a un supermercat de nens i això, malauradament, acaba repercutint negativament a tothom.
L’actuació dels professionals (advocades normalment) també és rellevant. Tot i que el seu concurs no és imprescindible (i fins i tot està mal vist en alguna localitat) és habitual comptar amb algun d’ells degut a les dificultats que tenen les famílies per bellugar-se entre la burocràcia de l’administració marroquina, idioma etc. El gran increment de famílies i kafales en els darrers temps ha fet que els ingressos d’aquestes persones es disparin i, fins i tot, generin recels. La seva actuació sol ser correcta, tot i que s’han donat casos d’extralimitació en les seves tasques (especialment en el procés d’assignació) i això ha comportat entrebancs en el procés. D’una mateixa advocada és habitual rebre comentaris molts positius o molt negatius de part de les famílies. Tot està en funció de com li ha anat a la família el seu procés. Hi ha hagut algun cas esgarrifós d’incompetència professional per part d’alguna d’elles, especialment quan s’embarquen en un procés de kafala en alguna ciutat on el protocol és més sever i no el tenen per la mà.
La gran afluència de famílies està suposant un problema, ja que no solen dir que no a la família i acaben acumulant un gran nombre d’expedients que després els resulta complicat gestionar. I quan apareix un entrebanc nou i les agafa amb el pas canviat, aleshores la situació es complica per a desesperació de les famílies afectades.
CONTINUÏTAT DE LES KAFALES
Amb els comentaris anteriors hem volgut posar de manifest que, com deia el cónsol, “això de la kafala no és sota, cavall i rei”, però pensem que, mentre hi hagi nens que necessitin una família, valdrà la pena continuar treballant per a que les kafales puguin tenir continuïtat i siguin viables per a les famílies espanyoles que optin per aquesta via com a forma d’arribar a la paternitat. Això si… amb paciència, prudència i discreció.
IMA 