El Marroc vist des de dins: un viatge de trenta anys

El proper dijous 7 de juny, a les 19h.
A la sala d’actes de la Biblioteca Mercè Rodoreda (el Guinardó), dins el cicle temàtic El viatge al llarg de la vida, tindrà lloc la xerrada Viatge sense retorn. El Marroc vist des de dins: un viatge de trenta anys.
A càrrec de Roger Mimó, escriptor resident a Assilah.

Roger Mimó és un gran coneixedor del Marroc, escriptor especialitzat en viatges i en l’arquitectura tradicional del Marroc. En Roger Mimó és originari de Sabadell, on va nèixer el 1962, i viu al Marroc des del 1989. Podeu llegir la seva biografia i veure les seves publicacions en aquest enllaç.

Biblioteca Mercè Rodoreda

c/ Camèlies, 76-80,
08024 Barcelona
Tel. 93 4353170
Correu electrònic:    b.barcelona.mr@diba.cat


View Larger Map

Trobada de primavera 2012

Com sabeu, una de les nostres activitats post-kafala que més ens agrada organitzar són les trobades de famílies. Aquestes trobades ens permeten anar mantenint el contacte entre les famílies i comprovar periòdicament com van creixent els nens. N’organitzem dues a l’any, a la primavera i a la tardor.

Aquest any, vàrem pensar que podia ser una bona idea canviar el format usual de les trobades, i en lloc de l’habitual casa de colònies amb tot organitzat, anar a un parc i, com que ens sobra el temps, organitzar la intendència del parc (amb l’ajuda imprescindible de l’ajuntament de Sant Just que ens va portar taules, cadires i contenidors per les escombraries), contractar el servei de càtering, portar les begudes, contractar l’activitat amb els monitors a la tarda i portar el berenar dels nens.

Semblava, que si ens ho repartíem bé, ens en sortiríem.

Però no contàvem que l’ajuntament ens canviés la ubicació quan faltaven tres dies, ja que coincidia amb un altre acte, que la plana web ens donés problemes al apuntar-se, que no poguéssim enviar correctament els correus electrònics per avisar de la trobada, del canvi de lloc…

Vàrem solucionar el canvi de lloc i l’ajuntament de Sant Just ens va traslladar a la nova ubicació les taules, les cadires i els contenidors. Així i tot, tres o quatre famílies van començar el dia compartint-lo amb una feria rociera al Parc Padrosa que es veu que era molt animada, però no hi reconeixien cap cara coneguda i els estranyava que haguéssim canviat tant el format de les trobades, amb una trucada de telèfon els vàrem explicar on ens trobàvem i, amb una mica de recança, tot s’ha de dir, van fer cap al Parc del Mil·lenari, que és on finalment vàrem celebrar l’encontre.

El tema de la web sembla que també l’hem solucionat, encara que mai es pot dir quan són temes informàtics.

Entre petits i grans, finalment, vàrem superar la setantena.

Després va venir l’amenaça de pluja. I certament el dia va començar ben moll, pluges, tempestes, llamps i trons. Això ens va obligar a organitzar un pla B ja que el dinar estava previst a l’aire lliure i sense cobert. Sort que el temps ens va respectar, almenys fins les cinc i escaig de la tarda quan vàrem recórrer al pla B i ens vàrem aixoplugar al casal d’avis per berenar i poder acabar acomiadant-nos tranquil·lament i no a corre-cuita empesos per la pedregada que queia.

Durant el dinar, a criteri de cadascú, tant si portàvem picnic com si optàvem pel càtering, ens vàrem deslliurar dels típics macarrons amb amanida i pollastre rostit que ens han acompanyat durant 10 anys de trobades d’IMA.

Per seguir amb les variacions, aquest cop ens vàrem fer la foto de grup després de dinar i no abans com sol ser tradició (per això en podreu veure un parell o tres fent la migdiada).

Després de la foto van arribar els monitors i dos capitans pirates que van organitzar un joc de pistes amb els nens; els nens es van disfressar de pirates i es van passar la tarda jugant, trobant i seguint les pistes que els va portar fins al tresor amagat. Mentre els monitors es guanyaven durament el sou amb els nostres infants, varem aprofitar per fer un col·loqui informal. El Jordi va fer la introducció, amb el Juan van comentar el recent viatge al Marroc, les impressions que se’n van endur i les lliçons que es van aprendre. Varen haver diverses aportacions de les famílies, totes interessants, en relació a les seves experiències, al paper de l’associació en el suport a famílies i envers les crèches i/o autoritats marroquines, el comportament (in)convenient que algunes famílies tenen durant el procés (tema recurrent), etc., etc.

Fins aquí la crònica de la trobada. Esperem poder-nos retrobar novament a la tardor, amb més previsió i menys entrebancs logístics, per a comprovar empíricament com condeixen sis mesos més en el creixement dels infants i poder conèixer més petits nou(ben)vinguts.

Encuentro de primavera 2012

Como sabéis, una de nuestras actividades post-kafala que más nos gusta organizar son los encuentros de familias. Estos encuentros nos permiten ir manteniendo el contacto entre las familias y comprobar periódicamente cómo van creciendo los niños. Organizamos dos al año, en primavera y otoño.

Este año, pensamos que podía ser una buena idea cambiar el formato usual de los encuentros, y en lugar del habitual casa de colonias con todo organizado, ir a un parque y, como nos sobra el tiempo, organizar la intendencia del parque (con la ayuda imprescindible del ayuntamiento de Sant Just que nos llevó mesas, sillas y contenedores para la basura), contratar el servicio de catering, llevar las bebidas, contratar la actividad con los monitores por la tarde y llevar la merienda de los niños.

Parecía, que si nos lo repartíamos bien, lo conseguiríamos.

Pero no contábamos con que el ayuntamiento nos cambiara la ubicación a falta de tres días, ya que coincidía con otro acto, que la página web nos diera problemas al apuntarse, que no pudiéramos enviar correctamente los correos electrónicos para avisar del encuentro, del cambio de lugar …

Pudimos solucionar el cambio de lugar y el ayuntamiento de Sant Just nos trasladó a la nueva ubicación las mesas, las sillas y los contenedores. Aun así, tres o cuatro familias comenzaron el día compartiéndolo con una feria rociera en el Parc Padrosa que se ve que era muy animada, pero no reconocían ninguna cara conocida y les extrañaba que hubiéramos cambiado tanto el formato de los encuentros, con una llamada de teléfono les explicamos donde nos encontrábamos y, con un poco de pesar, todo hay que decirlo, hicieron hacia el Parc del Mil·lenari, que es donde finalmente celebramos el encuentro.

El tema de la web parece que también lo hemos solucionado, aunque nunca se puede decir cuando son temas informáticos.

Entre pequeños y grandes, al final, superamos los setenta.

Después vino la amenaza de lluvia. Y ciertamente el día empezó muy mojado, lluvias, tormentas, rayos y truenos. Esto nos obligó a organizar un plan B ya que la comida estaba prevista al aire libre y sin cubierto. Suerte que el tiempo nos respetó, al menos hasta las cinco y pico de la tarde cuando recurrimos el plan B y nos cobijamos en la residencia de ancianos para merendar y poder terminar despidiéndonos tranquilamente y no a toda prisa empujados por la granizada que caía.

Durante la comida, a criterio de cada uno, tanto si llevábamos picnic como si optábamos por el catering, nos libramos de los típicos macarrones con ensalada y pollo asado que nos han acompañado durante 10 años de encuentros de IMA.

Para seguir con las variaciones, esta vez nos hicimos la foto de grupo después de comer y no antes como suele ser tradición (por eso podréis ver un par o tres haciendo la siesta).Tras la foto llegaron los monitores y dos capitanes pirata que organizaron un juego de pistas con los niños, los niños se disfrazaron de piratas y se pasaron la tarde jugando, encontrando y siguiendo las pistas que les llevaron hasta el tesoro escondido. Mientras los monitores se ganaban duramente el sueldo con nuestros niños, aprovechamos para hacer un coloquio informal. Jordi hizo la introducción, con Juan comentaron el reciente viaje a Marruecos, las impresiones que se llevaron y las lecciones que se aprendieron. Tuvimos varias aportaciones de las familias, todas interesantes, en relación a sus experiencias, al papel de la asociación en el apoyo a familias y hacia las creches y/o autoridades marroquíes, el comportamiento (in)conveniente que algunas familias tienen durante el proceso (tema recurrente), etc., etc.

Hasta aquí la crónica del encuentro. Esperamos podernos reencontrar nuevamente en otoño, con más previsión y menos trabas logísticos, para comprobar empíricamente como cunden seis meses más en el crecimiento de los niños y poder conocer más pequeños recién (bien)venidos.

TROBADA DE PRIMAVERA 2012. convocatòria (editada)

Diumenge, 20 de Maig de 2012

Per problemes aliens de darrer moment ens obliguen a canviar d’ubicació.

El lloc de trobada finalment serà el PARC DEL MIL·LENARI al mateix Sant Just Desvern i amb el mateix horari, d’11:00 a 18:00 hores.

Preparem una trobada de primavera amb un format “anticrisi” diferent de l’habitual. Ens trobarem a un parc en comptes de les tradicionals cases de colònies. El lloc escollit és el Parc del Mi·lenari a Sant Just Desvern i l’horari de 11:00 a 18:00 hores.

Entre 11 i 12 h.       Benvinguda a les famílies. A les 13,15 del migdia foto de grup.

13’30 h.                    Dinar

15,30 h.                    Activitats amb monitors per als menuts i xerrada entre els grans

18,00 h.                    Cloenda de la Trobada i acomiadaments

IMA posarà de forma gratuïta (tant per socis com no socis) les taules, les cadires, els plats, les begudes, el berenar i els monitors per als nens i nenes. També hem contactat amb una empresa de càtering per al dinar. Les famílies podreu optar per portar-vos un picnic de casa o bé apuntar-vos al càtering (amb opció de menú complet o de mig menú).

Apunteu-vos a l’enllaç que hi ha al final de la notícia de la trobada del web  (fins i tot en el cas de que opteu pel picnic).

Escriviu a “comentaris”:

  • l’edat dels vostres fills, per l’activitat de la tarda amb els monitors.
  • Els plats escollits del menú (complet o mig) si opteu al càtering

MENÚ

Primers

Assortit de croquetes casolanes (6 unitats)

Raviolis de ceps amb salsa de bolets

Graellada de verdures

Segons

Llagostins cruixents al curry

Hamburguesa de vedella, 130gr amb salsa de xampinyons

Pollastre rostit al forn

Postres

Amanida de fruita fresca

Brownie

menú individual amb pa: 13 €

mig menú amb pa (2 plats o plat i postres): 8 €

És precís fer l’ingrés abans del 18 de maig al número de compte 2100-3017-05-2200655742 de la Caixa. (recordeu posar el vostre nom a la transferència).

COM ARRIBAR-HI

Amb cotxe, seguiu el següent mapa, o pregunteu pel Mercat Municipal (el parc està al darrera).

Cliqueu al mapa. El parc és al centre del mapa.

Amb transport públic: agafeu el bus 63 (comença a Pl. Universitat) o el 157 (comença a Pl. Espanya) i baixeu a la parada Rambla de Sant Just amb Marquès de Monistrol (coneguda com a “parador”). Pugeu pel C/ Josep Anselm Clavé (conegut com C/ de la Sala), pel C/ Badó i pel C/ Freixes i gireu pel C/ del Mercat. Si us perdeu, pregunteu pel Mercat Municipal (el parc està al darrera)

Us hi esperem!

Prestacions econòmiques per a famílies amb infants

El Departament de Benestar Social i Família ha publicat les prestacions econòmiques per a famílies amb infants.

L’objecte d’aquestes prestacions és donar suport econòmic a les famílies amb infants per raó de l’atenció que aquestes dediquen en la cura dels seus fills i filles.

A qui va dirigit?

MALENTESOS

D’aquesta història que expliquem tot seguit, els fets són reals, els noms dels llocs i les persones s’han canviat.

A principis de 2009, la directora de la crèche de Safi, Mme. Zaahira, ens va escriure que a la crèche hi havia nens amb acta d’abandonament i ens demanava si coneixiem famílies interessades en fer la kafala de e quatre nens. Vam posar-nos en contacte amb les famílies que pensàvem que podrien estar a punt per viatjar (tenien la conversió feta i tots els papers legalitzats i traduïts) i els vam comentar el cas.

La primera va ser la Montse, va enviar la sol·licitud a la crèche i al cap d’uns dies rebia un correu amb l’assignació d’un nen. Després la Joana va enviar la sol·licitud i es va repetir el mateix, al cap d’un dies tenia un nen assignat. La següent setmana la Rocío i el Iván van escriure a la directora i aquesta els va assignar un germà pel seu fill kafalat feia un parell d’anys a Tànger.

Havíem contactat amb una quarta família, la Sara i el Paco, els vam explicar el cas i ràpidament es van animar i van enviar la sol·licitud. Van passar uns dies i no teníem noticies de la crèche. Estranyats van trucar a veure si hi havia cap problema. No van aconseguir entendre quin entrebanc hi havia, però Mme. Zaahira els va dir que havien d’esperar. I així ho van fer. Va anar passant el temps. Les altres famílies van començar les seves kafales i ells no aconseguien esbrinar perquè no se’ls podia assignar.

Un dia que la Sara i el Paco van tornar a trucar a Mme. Zaahira, van descobrir on hi podia haver hagut el problema, la directora els va comentar que tenia una sol·licitud d’una família que es deien Sara i Francisco, però d’ells, Sara i Paco, no, no l’havia rebuda. Aleshores ells li van comentar que era la seva sol·licitud, que Paco i Francisco son el mateix a Espanya. Semblava que havien trobat on era el problema i que ara ja se solucionaria. Però no. Passava el temps, seguien trucant, però no obtenien el vist i plau per viatjar i fer l’assignació. Així que, molt a contracor, van decidir canviar de ciutat. Van sol·licitar kafala a una altra ciutat i al cap d’uns mesos tenien assignació, van fer la kafala i van tornar a casa amb el seu fill.

Les kafales a aquesta ciutat s’han seguit fent, és una ciutat petita, es fan molt poques kafales, hi ha pocs nens i es compaginen amb kafales nacionals i internacionals d’altres països, com a tot arreu, pràcticament. Però més o menys dues o tres a l’any s’han anat fent des del 2009. Actualment hi ha dues famílies espanyoles que van enviar la sol·licituds a l’octubre de 2011. Aquestes darreres setmanes hi ha hagut molts mails des de la crèche cap a les famílies, de les families a IMA i pel camí invers.

Un cap de setmana que tenia temps, Mme. Zaahira es va posar a posar en ordre els papers dels nens i de les sol·licituds de famílies per veure si es podien començar algunes kafales. Ens va escriure que tenia tres sol·licituds d’Espanya, nosaltres només en coneixíem dues, vam pensar que la tercera família hauria fet la sol·licitud per iniciativa seva (les dades de la crèche estan a internet, així que no cal contactar amb IMA per conèixer-les i saber com és el procediment). Mme. Zaahira va enviar un correu electrònic a les tres families interessant-se per la seva situació en quan a començar una kafala al seu centre.

Al cap d’uns dies vàrem rebre un correu a la bústia de IMA de la Sara i el Paco comentant que els havia escrit Mme. Zaahira que els demanava per les seves intencions de kafalar a Safi i molt estranyats perquè ells tenien un nen kafalat a Agadir el 2009 i no tenien intenció de moment de fer una segona kafala….

Ràpidament vàrem recordar la història d’aquesta família i el malentès que hi va haver al Marroc amb el seu nom (Paco-Francisco). Vàrem escriure a Mme. Zaahira explicant-li el que havia passat. Es van aclarir les coses i ella va actualitzar els seus arxius.

Tot això ve per comentar les dificultats afegides que a vegades se’ns presenten en els processos de kafala i que no podem passar per alt. Una cosa tant assumida per nosaltres com que Paco i Francisco son el mateix nom, al Marroc no és així. I aquest és un detall petit però que va donar molts maldecaps durant un temps a aquesta família, a més en un moment de molta emoció com pot ser el de la possibilitat d’una imminent assignació.

Però com aquesta anècdota podem trobar moltes altres coses que en la nostra cultura son normals i però no ho son al Marroc, des de comportaments, maneres de dir o de fer, actituds… i que no els donem importància perquè les tenim assumides i ni ens adonem. Però que ens causen problemes ja que entren en contradicció amb la cultura del país d’origen dels nostres fills i sobretot amb les persones que ens acompanyen en el procés (personal de les crèches, advocats) o que en son actors principals (jutges, autoritats implicades, procuradors) o fins i tot amb la societat marroquí.

Parlem de la manera com diem les coses, de les actituds d’impaciència pels terminis, de la manera de vestir, de la conveniència, o no, de fer segons quins tipus de regals per evitar cap tipus de mala interpretació, i de tot allò que pugui originar rebuig o recel.

Una de les demandes que ens han fet les persones amb qui hem parlat durant aquest viatge que hem fet al Marroc fa uns dies, és que les famílies haurien de millorar els coneixements en la cultura i manera de fer del Marroc i del Islam.

Us volíem explicar aquesta petita història perquè hi puguem tots reflexionar i adonar-nos de la importància i l’impacte que pot arribar a tenir la mancança que tenim del que és el Marroc i del Islam, un país i una cultura que està tant a prop però alhora tant lluny de nosaltres..

És responsabilitat de tots, de l’associació i de les famílies, procurar millorar en aquest aspecte.

MALENTENDIDOS

De esta historia que explicamos a continuación, los hechos son reales, los nombres de los lugares y las personas han cambiado.

A principios de 2009, la directora de la créche de Safi, Mme. Zaahira, nos escribió que en la créche había niños con acta de abandono y nos preguntaba si conocíamos familias interesadas en hacer la kafala de cuatro niños. Nos pusimos en contacto con las familias que pensábamos que podrían estar a punto para viajar (tenían la conversión hecha y todos los papeles legalizados y traducidos) y les comentamos el caso.

La primera fue Montse, envió la solicitud a la créche y al cabo de unos días recibía un correo con la asignación de un niño. Después Joana envió la solicitud y se repitió lo mismo, al cabo de unos días tenía un niño asignado. La siguiente semana Iván y Rocío escribieron a la directora y ésta les asignó un hermano para su hijo kafalado hacía un par de años en Tánger.

Habíamos contactado con una cuarta familia, Sara y Paco, les explicamos el caso y rápidamente se animaron y enviaron la solicitud. Pasaron unos días y no tenían noticias de la créche. Extrañados llamaron a ver si había algún problema. No consiguieron entender qué obstáculo había, pero Mme. Zaahira les dijo que debían esperar. Y así lo hicieron. Fue pasando el tiempo. Las otras familias comenzaron sus kafalas y ellos no lograban averiguar porque no se les podía asignar.

Un día que Sara y Paco volvieron a llamar a Mme. Zaahira, descubrieron donde podía haber habido el problema, la directora les comentó que tenía una solicitud de una familia que se llamaban Sara y Francisco, pero de ellos, Sara y Paco, no, no la había recibido. Entonces ellos le comentaron que era su solicitud, que Paco y Francisco son el mismo en España. Parecía que habían encontrado donde estaba el problema y que ahora ya se solucionaría. Pero no. Pasaba el tiempo, seguían llamando, pero no obtenían el visto bueno para viajar y hacer la asignación. Así que, muy a regañadientes, decidieron cambiar de ciudad. Solicitaron la kafala en otra ciudad y al cabo de unos meses tenían asignación, hicieron la kafala y volvieron a casa con su hijo.

Las kafalas en esta ciudad se han seguido haciendo, es una ciudad pequeña, se hacen muy pocas kafalas, hay pocos niños y se compaginan con kafalas nacionales e internacionales de otros países, como en todas partes, prácticamente. Pero más o menos dos o tres al año se han ido haciendo desde 2009. Actualmente hay dos familias españolas que enviaron las solicitudes en octubre de 2011. Estas últimas semanas ha habido muchos mails desde la créche hacia las familias, de las familias a IMA y por el camino inverso.

Un fin de semana que tenía tiempo, Mme. Zaahira se puso a poner en orden los papeles de los niños y de las solicitudes de familias para ver si se podían empezar algunas kafalas. Nos escribió que tenía tres solicitudes de España, nosotros sólo conocíamos dos, pensamos que la tercera familia habría hecho la solicitud por iniciativa suya (los datos de la créche están en internet, así que no hay que contactar con IMA para conocerlas y saber cómo es el procedimiento). Mme. Zaahira envió un correo electrónico a las tres familias interesándose por su situación en cuanto a comenzar una kafala en su centro.

Al cabo de unos días recibimos un correo en el buzón de IMA de Sara y Paco comentando que les había escrito Mme. Zaahira que les pedía por sus intenciones de kafalar en Safi y muy extrañados porque ellos tenían un niño kafalado en Agadir en 2009 y no tenían intención de momento de hacer una segunda kafala….

Rápidamente recordamos la historia de esta familia y el malentendido que hubo en Marruecos con su nombre (Paco-Francisco). Escribimos a Mme. Zaahira explicándole lo que había pasado. Se aclararon las cosas y ella actualizó sus archivos.

Todo esto viene para comentar las dificultades añadidas que a veces se nos presentan en los procesos de kafala y que no podemos pasar por alto. Una cosa tan asumida por nosotros como que Paco y Francisco son el mismo nombre, en Marruecos no es así. Y este es un detalle pequeño pero que dio muchos quebraderos de cabeza durante un tiempo a esta familia, además en un momento de mucha emoción como puede ser el de la posibilidad de una inminente asignación.

Pero como esta anécdota podemos encontrar muchas otras cosas que en nuestra cultura son normales y no lo son en Marruecos, desde comportamientos, formas de hablar o de hacer, actitudes… y que no les damos importancia porque las tenemos asumidas y ni nos damos cuenta. Pero que nos causan problemas ya que entran en contradicción con la cultura del país de origen de nuestros hijos y sobre todo con las personas que nos acompañan en el proceso (personal de las créches, abogados) o que son actores principales (jueces, autoridades implicadas, procuradores) o incluso con la sociedad marroquí.

Hablamos de cómo decimos las cosas, de las actitudes de impaciencia por los plazos, de la manera de vestir, de la conveniencia, o no, de hacer según qué tipo de regalos para evitar ningún tipo de mala interpretación, y de todo aquello que pueda originar rechazo o recelo.

Una de las demandas que nos han hecho las personas con las que hemos hablado durante este viaje que hemos hecho a Marruecos hace unos días, es que las familias deberían mejorar los conocimientos en la cultura y manera de hacer de Marruecos y del Islam.

Os queríamos contar esta pequeña historia para que podamos todos reflexionar y darnos cuenta de la importancia y el impacto que puede llegar a tener la carencia que tenemos de lo que es Marruecos y del Islam, un país y una cultura que está tan cerca pero a la vez tan lejos de nosotros…

Es responsabilidad de todos, de la asociación y de las familias, procurar mejorar en este aspecto.